El tap de suro va ser el protagonista del I Wine Export Workshop: ‘Reptes i oportunitats de l’exportació del vi: els detalls són la clau de l’èxit’ per ajudar als cellers de vins i cava d’Espanya en el procés d’exportació a dos mercats clau com els EUA i la Xina. Aquest workshop forma part de la campanya “Som Únics, #elijocorcho”, on participen AECORK més el suport complementari de les empreses Oller, Manuel Serra, J.Vigas i Trefinos, l’ Institut Català del Suro (ICSuro) i APCOR.
El I Wine Export Workshop, celebrat a l’hotel Villa Real de Madrid, va comptar amb destacats cellers espanyols de les principals Denominacions d’Origen -Rioja, Ribera del Duero, Vins de Madrid, VT Extremadura o la Manchuela, entre d’altres- que van assistir a tres conferències magistrals impartides per reconeguts professionals internacionals sota la moderació de Pau Roca, Secretari General de la Federació Espanyola del Vi (FEV). De les tres conferències es va despendre que el tap de suro és un element clau per a l’exportació del vi espanyol.
Mike Veseth, editor del bloc ‘The Wine Economist’ -qualificat com ‘Millor bloc vinícola del món’ el 2015 per Gourmand International-, va oferir una visió global i actual de les particularitats del mercat del vi als Estats Units.
Rebecca Bleibaum, experta en investigació sensorial i en estudis sobre els hàbits dels consumidors, va abordar el perfil del consumidor de vi americà i les seves preferències de consum.
Dorian Tang, Directora Educativa d’ASC Fine Wines, la major importadora de vins per volum a la Xina -va importar 6 milions de litres de vi el 2016 i va distribuir més de 1.200 vins procedents de 16 països-, va analitzar les singularitats i el potencial de la Xina com país importador de vins.
El fenomen de la ‘premiumització’, punt d’inflexió en EUA
La primera conferència del Workshop va ser impartida per Mike Veseth, “Anatomy of the U.S. Wine Market “, on va assenyalar l’atractiu i complicat que és el mercat americà. EUA va ser el país líder en importació de vi en 2016 (4.186.763), + 3,4% més entre 2004/2016, seguit de Regne de Unit(2.524.394), que pateix una caiguda d’un -2,4% en importacions entre 2004/2016, i la Xina (2.194.981), que es + 45,1% entre 2004/2016. “EUA és líder en importacions d’ampolles de vi, però hi ha un gran problema amb la distribució. Cada Estat funciona de manera independent, hi ha 51 impostos diferents sobre el vi, fet que dificulta la gestió. Les empreses de vi i cava espanyoles han d’estar preparades per accedir amb garanties al mercat americà “, destacava Veseth.
Així mateix, el ponent va fer especial èmfasi en un nou fenomen que està marcant el pas en EUA, la ‘premiumización’. Els consumidors de vi americà aposten per vins de preus més elevats, les referències han augmentat les vendes en el darrer any (9 $ – 11,99 $, + 4,5%; 12 $ – 14,99 $, +6,5 %; 15 $ – 19,99 $, + 9,6%; 20 $ o més, + 8,6%), mentre que els vins de preus menors estan decreixent significativament (0 $ – 2,99 $, +2, 9%; 3 $ – 5,99 $, + 0,4%, 6 $ – 8,99 $, -4,1%). En paraules de Mike Veseth, “el consumidor americà de vi ha canviat després de les crisis econòmica. S’aposta per vins amb preus més altosen una recerca per l’autenticitat del producte, i que s’ha reproduït en altres sectors com la xocolata, el cafè o fins i tot les ostres. Es demanen productes on l’origen i els elements que el componen, com el tap de suro natural en el cas dels vins, aportin un valor afegit i diferencial. I aquest és, precisament, el factor que determina la venda i el diferencia de la competència”.
L’impacte dels tancaments en la decisió de compra del consumidor americà
Rebecca Bleibaum va presentar en la seva ponència “Sensory Consumer Intelligence” una radiografia sobre els perfils dels consumidors americans de vins, que tan sols representen el 14% total de la població. Bleibaum va exposar les principals conclusions d’un extensiu estudi realitzat en cinc ocasions (2004, 2007, 2011, 2013 i 2017) per conèixer l’actitud del consumidor de vi americà sobre els diferents tancaments de vins i el seu impacte en els interessos de compra i la percepció de la qualitat del vi. Tenint com a referència al conjunt de la població americana, el preu és el factor més important en la seva decisió de compra (38%), seguit pel tipus de tancament (31%), origen del vi (24%) i la varietat (7 %).
Dins de la variable preu, les franges de 12 $ – 15,99 $, 8 $ – 11,99 i 16 $ – 19,99 $ són les més demandes, i el tap de suro natural, la principal referència amb diferència. Pel que fa a l’origen, les regions de Califòrnia i França són les més sol·licitades, mentre que Red Blend, Cabernet Sauvignon, Bordeus i Rioja són les variables més desitjades.
En el segment de consumidors de vins de 16 $ a 30 $ o més, el tipus de tancament és el factor més decisiu en la decisió de compra (38%), sent el tap de suro natural l’opció més demanda; seguit del preu (30%), origen (29%) i varietat (3%). “Els resultats mostren clarament com el tancament del vi influeix en els consumidors americans, i indiquen que el tap de suro natural és la referència més demandada a les diferents franges de preu”, destaca Bleibaum.
Coneixent més a fons els hàbits de consum de vi dels americans, Bleibaum va exposar com de apropiats són els vins per a cada ocasió en funció dels tancaments.
Prop del 100% dels americans considera que els vins amb tap de suro natural són els més indicats per a sopars, celebracions especials o regals, a molta distància dels tapamientos artificials. Així mateix, el 92% dels consumidors americans associa vins d’alta qualitat amb tap de suro, mentre que vincula els tapamientos artificials amb vins de qualitat baixa o mitjana.
Pel que fa a la preferència, l’opció de tancament més demandada és el tap de suro natural (59%), seguit d’un 26% que no té preferència, i tan sols un 14% es decanta pels tancaments artificials. Bleibaum va concloure: “No hi ha cap dubte que el tap de suro és sinònim de vi de qualitat per als americans, i més, d’una qualitat molt superior als vins tancats amb taps artificials”.
Qualitat, adaptació cultural i presència online, principals vies per a l’exportació a la Xina
L’anàlisi de les particularitats del mercat xinès i el perfil del seu consumidor de vi van ser els eixos de la ponència “Taste of China”, l’última del Workshop organitzat per Iniciativa CORK. Dorian Tang, directora Educativa d’ASC Fine Wines, importadora de vins líder a la Xina, va exposar que en termes de quota de mercat de begudes alcohòliques, la importació de vi representa el 0,8% a la Xina, però amb un creixement del +22,2 % entre 2015 i 2016. La cervesa local registra la major proporció del mercat (70,8%), tot i reflectir un descens del -4,4% en l’últim any, seguida dels destil·lats locals (17,1%) i vi local (10,1%), principalment.
Pel que fa a importació de vi segons mercat i en termes de volum, França representa el 39,9%, seguida d’Austràlia (17,4%), Espanya (13,7%), Xile (12,6%) , Itàlia (5,4%), EUA (1,9%), Sud-àfrica (1,9%), Portugal (1,4%), Argentina (1,1%), Alemanya (0,8%) i Nova Zelanda (0,5%). No obstant això, el valor unitari per litre i dòlar difereix significativament, ocupant Nova Zelanda la primera posició (9,49 $), seguit dels EUA (6,26 $), Austràlia. (6,10 $), França (4,65 $), Itàlia (4,40 $), Argentina (4,19 $), Alemanya (4,17 $), Xile (3,61 $), Sud-àfrica (3 , 51 $), Portugal (2,70 $) i Espanya (2,02 $). “L’acord establert entre la Xina i els països d’Oceania com Austràlia i Nova Zelanda, ha permès que el preu del vi sigui més elevat. En canvi, els vins procedents de països europeus tenen preus menors perquè els impostos a pagar són elevats “, va explicar Tang.
En aquest context, Dorian Tang va presentar dues oportunitats de negoci per l’exportació de vins espanyols a la Xina: les tendències dels consumidors i els nous canals de venda.
Hi ha 48 milions de xinesos que consumeixen vins importats, qualificats com urbanites i de classe mitjana alta, i que, al seu torn, tambiénestán adoptant el fenomen de lapremiumización. Dins de les seves preferències, el 96,8% dels consumidors xinesos considera al tap de suro beneficiós per a la qualitat del vi i el 85,3% prefereix vins tancats amb tap de suro natural.
Així mateix, el tap de suro s’associa a vins de qualitat alta i el ritual del destapament es vincula amb vins d’alt preu i per regals. Significatiu és també la dada que 95 dels 100 vins més venuts a la Xina el 2016 estaven tancats amb tap de suro natural -65% vins xinesos i 35% vins importats-.
Un altre dels factors a tenir en compte per a l’exportació de vi a la Xina és la numerologia i la simbolisme animal, molt rellevants en la seva cultura.
Dorian Tang concloïa “si el tap de suro natural està demostrat analíticament de la seva gran rellevància per al consumidor de vi xinès, l’ocupació de determinats nombres com el 8, que significa sort a la Xina, o el 9, poder, o animals, adquireixen especial rellevància i són aspectes a tenir molt en compte a l’hora d’elaborar l’etiqueta “.
La segona via per a l’exportació de vi espanyol a la Xina és l’ampli pes del comerç electrònic: 48% dels consumidors xinesos de vi importat ha comprat vi online en els últims 6 mesos. Entre les principals plataformes d’importació de vi, destaquen les empreses locals TMALL -marketplace de Alibaba- i JD.com. Així mateix, la forta penetració dels mòbils a la societat xinesa, situa plataformes com WeChat, amb prop de mil milions d’usuaris xinesos i que engloba un gran nombre de serveis, com a eina clau per donar-se a conèixer i per a la distribució i venda de vi al gegant asiàtic.
A tenor de l’èxit del I Wine Export Workshop i de la gran resposta per part dels professionals del sector tant del cava com del vi i de la pròpia indústria, Joan Puig, President de la AECORK i portaveu d’Iniciativa Cork Espanya, afirma:
Des del sector surer tenim el clar objectiu de col·laborar conjuntament amb els cellers de vi i cava espanyoles per posicionar els nostres productes en els principals mercats internacionals. Per a això, la indústria del suro treballa cada dia per situar-se entre les més avançades del país per la seva gran inversió en R + D + I i la implementació de tecnologies punteres que fan del tap de suro natural un tancament únic i contrastat per a vins i caves.