Publicat a

La gestió sostenible de la sureda redueix el risc d’incendis forestals

Aquest 21 de març celebrem el Dia Internacional dels Boscos. Aquest any, l’ONU ha decidit enfocar aquest dia a l’ODS 12: “Garantir modalitats de consum i producció sostenibles”. Aquest enfocament evidencia l’estratègica dimensió que adquireixen els boscos en la resposta al canvi climàtic a través de la bioeconomia com a font principal de biomaterials carboni-neutrals.

Entre aquests biomaterials d’origen forestal, a més de la fusta i el bambú, destaca el suro, produït a la Mediterrània occidental i amb diferents aplicacions com els taps, aïllaments a la construcció, elements de decoració, roba, sabates, entre d’altres. L’ús del suro genera una complexa cadena de valor formada en bona mesura per PIMES fortament arrelades al territori i claus en la lluita contra la despoblació rural.

Segons Eduardo Rojas, president de PEFC Internacional i president de l´Associació d´Enginyers de Montes, “El suro és un dels exemples més obvis de cadena de valor sostenible en totes les seves dimensions: ambiental, social i, a més, d´una dimensió cultural evident .” A més, el suro és un material que, gràcies a les seves propietats, es converteix en un gran aïllant i protector davant del foc.

Durant el mes de maig comença la saca del suro, període en el qual, fins a finals d’agost, es treballa l’extracció de l’escorça externa de les sureres, el suro. Aquesta capa és l’encarregada de protegir l’alzina surera davant el risc d’incendis, ja que és un abric natural ignífug que es crema superficialment en cas d’incendi, però manté l’arbre viu. Per això, la prèvia gestió dels boscos de sureres per reduir les probabilitats que un foc s’iniciï es converteix en una cosa fonamental.

Joan J. Puig, president d’AECORK, destaca que “a més de ser una barrera natural contra el foc, les suredes són una joia natural que cal preservar, ja que compten amb una gran biodiversitat, són embornal de CO2, contribueixen a l’aprofitament forestal sostenible, són una barrera contra la desertificació i ens ofereixen un producte natural, sostenible i amb unes propietats úniques com el suro.”
La reducció del risc d’incendi gràcies a la gestió de l’alzina surera es deu als treballs silvícoles de desbrossament, tales selectives i neteja de camins forestals.

Patrícia Jové, doctora responsable de l’àrea de R+D de la Fundació Institut Català del Suro, destaca que “l’alzina surera es considera una espècie altament resistent al foc a causa de les propietats aïllants de la seva escorça i està demostrat que els efectes d’un incendi observen com a màxim a les capes més externes d’1-2 mm. Després de l’incendi, es manté la capacitat de rebrot de la tija i la copa.”

A l’hora de planificar la prevenció, és important tenir en compte i treballar sobre tres elements clau: la sensibilització de la societat, la silvicultura i l’organització preventiva.

En primer lloc, cal conscienciar la societat de les diferents actituds que puguin provocar un focus dincendi, promovent lempatia cap a sectors afectats o mitjançant la formació de professionals i portaveus.

D’altra banda, realitzar tasques de silvicultura preventiva, és a dir activitats de prevenció que afavoreixin el control i l’extinció d’un possible incendi, com ara. crear discontinuïtats a la vegetació, tallafocs adequats a l’alçada de l’arbrat o fins i tot la realització de cremes controlades a l’hivern per disminuir el combustible al bosc.

Finalment, cal destacar l’estructura de treball organitzada per lluitar contra l’aparició i el desenvolupament dels incendis. El principal objectiu de l’estructura preventiva és que els professionals encarregats facin tasques de vigilància i detecció de possibles focus, utilitzant mitjans com casetes de vigilància, helicòpters, sensors de radiació infraroja, satèl·lits geoestacionaris o personal mòbil en vehicles o caminant; perquè, una vegada detectat, apagueu-ho amb caràcter immediat.

LA FUNDACIÓ INSTITUT CATALÀ DEL SURO
L’Institut Català del Suro (ICSuro) és una fundació privada sense ànim de lucre i de caràcter científic la missió del qual és la valorització del sector surer. Entre les principals línies d’actuació hi ha la investigació sobre la interacció suro-vi.

AECORK
L’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK) és una entitat que aglutina les principals empreses fabricants i/o comercialitzadores de productes de suro que exporten als principals mercats vitivinícoles mundials.

Publicat a

Preocupació per l’escalada del preu de l’energia i la manca de matèries primeres

Un dels primers sectors afectats, i que repercuteix en tots els altres, és el transport. Des d’Asetrans es recomana a les empreses distribuïdores repercutir la pujada del preu del combustible en els serveis, per així garantir la continuïtat de les empreses. Davant de la incertesa de no saber quant durarà la crisi energètica, no es pot treballar amb marges negatius o les companyies entraran en fallida. Les empreses productives en general, encara que algunes de concretes han aturat la producció, aguanten l’envestida gràcies a l’alta demanda que ha provocat la crisi de la Covid i manifesten que en condicions normals no seria sostenible.

Metall Girona, l’associació surera Aecork, l’Associació de ceramistes i algunes empreses papereres i químiques, manifesten que les empreses han repartit la pujada entre el preu del producte i la reducció del marge. Això es pot aguantar mentre encara surti a compte produir. Algunes han fet canvis de torns i han treballat en hores vall, altres tenien matèries primeres en estoc però el comú denominador és que totes tenen molta feina i això ho compensa tot.

No obstant, els diferents sectors manifesten preocupació per la manca de matèries primeres si aquesta crisi s’allarga gaire més en el temps. Moltes empreses havien invertit en renovables fa poc, calderes de biomassa i plaques solars, i ara aquest fet també els està ajudant. Pel que fa al turisme, des de l’Associació de Càmpings de Girona, l’Associació de Cases de Turisme Rural Girona Costa Brava Pirineu i la Federació d’Hostaleria també manifesten que hi ha preocupació pels costos de l’electricitat, els preus de les reserves estaven calculats abans de l’escalada, però de moment no tenen cancel·lacions.

De moment les empreses estan absorbint l’increment de preus i no saben fins on podran aguantar. Des de la FECIC, el sector càrnic, coincideixen amb que ho estan compensant entre el preu i la disminució del marge comercial, però alerten del risc de la manca de matèries primeres a mig termini. Aquest, segons tots els sectors, és el tema que més preocupa. L’Associació de la Fusta de Girona, empreses tecnològiques i Metall Girona, ja fa mesos que pateixen la manca de subministrament. En aquest sentit, també la Unió d’Empresaris de la Construcció manifesta que les empreses s’estan veient afectades per l’increment de cost dels materials i les dificultats de subministrament dels mateixos. I és que la crisi actual posa en estat d’alerta els sectors alimentaris.

La manca de blat de moro, de blat, d’oli de girasol, etc, pot ser un autèntic problema en pocs mesos. Si ara Ucraïna no planta cereals i la UE ha vetat la compra a Rússia, el mercat quedarà molt complicat per Europa. D’altra banda, la FOEG fa una crida a les empreses gironines a solidaritzar-se amb el poble ucraïnès i ha engegat una campanya de recollida de productes de primera necessitat, especialment aliments i material sanitari, a la que les empreses estan responent amb molta generositat.

(Font: FOEG)

Publicat a

Recolzem l’impuls de la nova Càtedra d’Estudis del Suro

Aquest divendres 21 de gener es va presentar a l’Auditori del Museu del Suro  la nova Càtedra d’Estudis del Suro, una iniciativa de la Universitat de Girona, l’Ajuntament de Palafrugell i el Museu del Suro de Catalunya a la qual AECORK ha donat suport. La càtedra vol impulsar la recerca multidisciplinar, tant de l’àmbit humanístic i social com del científic i tècnic, sobre el món del suro, que inclou des de la matèria a la cultura, passant per les suredes i les indústries, amb l’ànim de donar-la a conèixer dins i fora l’àmbit acadèmic, atorgant una atenció especial als territoris surers, tant de Catalunya com d’altres regions i països. La càtedra, dirigida per la Dra. Rosa Ros, vol sumar i potenciar els esforços, tant intel·lectuals com materials, que fan les institucions en la recerca del suro i el seu retorn social.

Línies d’actuació

  1. Promoció de la recerca i la transferència. La Càtedra esdevindrà una plataforma per vehicular l’expertesa universitària amb les demandes de recerca per part d’empreses o institucions del sector surer, enfortint la transferència i contribuint a promoure la col·laboració conjunta.
  2. Creació del premi a la recerca “Santiago Zapata” adreçat a estudiants que hagin abordat la temàtica surera en els seus treballs de final de màster o de grau, així com a investigadors en general.
  3. Impuls de la creació d’un Centre de Documentació del Suro.
  4. Col·laboració amb les tasques d’inventari i estudi del patrimoni material moble i immoble, així com del patrimoni immaterial del sector.
  5. Organització de conferències, jornades, seminaris i congressos. La Càtedra organitzarà activitats de difusió del coneixement d’aspectes relacionats amb el món del suro, adreçats al públic en general i als estudiants de la Universitat. Així mateix, s’organitzarà seminaris o congressos més especialitzats, amb la intervenció d’investigadors d’altres àmbits territorials, per tal de marcar línies d’actuació i recerca conjuntes.

La importància del suro

El suro i les activitats que se’n deriven ha tingut paper clau en aquelles zones del territori on s’han desenvolupat.  L’explotació, transformació i comercialització del suro va donar lloc a l’activitat manufacturera més important de les comarques gironines en els segles XIX i primera meitat del XX, i la seva influència ha arribat fins als nostres dies. D’altra banda, l’activitat surera ha deixat com a herència un sector forestal de gran riquesa ambiental, que planteja reptes importants de gestió silvícola i paisatgística, i de manteniment de serveis ecosistèmics. També ha llegat un important patrimoni material, incloent-hi un paisatge i un urbanisme modelats per l’activitat surera, i immaterial, des de la cultura i l’etnografia a la gastronomia, a preservar i valoritzar.

El sector ha de fer front avui a problemes com el canvi climàtic, l’aparició de plagues o la competència de substitutius sintètics a la indústria, però també pot aprofitar noves oportunitats ofertes per la tecnologia.

Publicat a

Els vins Premium tapats amb suro creixen en vendes i participació de mercat el 2020

Segons una investigació recent realitzada els últims mesos per Nielsen, empresa líder mundial en informació, dades i anàlisi d’audiències, els taps de suro es mantenen líders al mercat com a material necessari per al vi d’alta qualitat (premium) als EUA. Això és degut a un destacat creixement tant en les vendes com del mercat durant l’última dècada.

Segons Nielsen, entre el 2010 i el 2020, les vendes de les 100 millors marques de vi premium conservades amb suro van augmentar un 97%, en comparació del 6% de les marques de vi que utilitzen tancaments i materials de conservació artificials. La investigació mostra que, durant els darrers deu anys, la quota de mercat dels vins premium en què s’utilitza el suro va créixer més d’un 20%, passant d’un 47% a un 67,6%.

Les darreres dades anuals extretes per Nielsen sobre les 100 millors marques premium de l’any mostren que, entre els consumidors de vi dels EUA, hi ha una notòria preferència per l’ús del suro natural a l’hora de comprar vins premium (definit com a vi premium aquell amb un preu de 6$ per ampolla o superior).

D’aquesta manera, a finals del 2020, les 100 millors marques de vi premium als EUA comptaven amb un 72% d’ampolles segellades amb suro. I és que, a més d’un bon material per conservar el vi, el suro es posiciona com un dels materials naturals més sostenibles i renovables, ja que s’extreu sense fer malbé ni talar els arbres, que compten amb una esperança de vida de 200 anys o més. Durant la seva vida útil, l’alzina surera, arbre del qual s’extreu suro, pot absorbir 20 tones de CO2 de l’atmosfera, per la qual cosa és un material sostenible que redueix l’efecte hivernacle. A través de la lleva del suro, procés d’extracció de material totalment sostenible, la indústria surera està ajudant a combatre el canvi climàtic en preservar les suredes més grans d’Europa de la desforestació, alhora que proporciona llocs de treball en zones rurals.

“El suro és un material genuí i irrepetible, per la qual cosa no només és la millor opció de tancament per als vins de qualitat sinó que a més no és imitable per cap altra alternativa que es pugui trobar al mercat. Les seves propietats extraordinàries el converteixen en el millor aliat dels vins de guarda, l’únic que contribueix a l’evolució positiva dels vins a l’ampolla”, declara Joan J. Puig, president de l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya.

“Que els taps de suro estan associats a vins de qualitat no és res de nou al nostre país. El que és rellevant és que els mercats anglosaxons estan comprovant que el suro, i no els sintètics ni les rosques, són els millors tancaments pel compliment de totes les exigències tècniques en el seu ús i pel seu respecte social i ambiental en tot el cicle de vida” afirma Albert Hereu, Director de la Fundació Institut Català del Suro i portaveu de la iniciativa InterCork.

La Fundació Institut Català del Suro
L’Institut Català del Suro (ICSuro) és una fundació privada sense ànim de lucre i de caràcter científic la missió del qual és la valorització del sector surer. Entre les principals línies d’actuació hi ha la investigació sobre la interacció suro-vi.

AECORK
L’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK) és una entitat que aglutina les principals empreses fabricants i/o comercialitzadores de productes de suro que exporten als principals mercats vitivinícoles mundials.

Publicat a

AECORK premia el xef Nandu Jubany i la Federación Española del Vino als XXIX Premis Gla d’Or

L’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya, AECORK, ha entregat els XXIX Premis Gla d’Or, que des del 1990 reconeixen personatges mediàtics, institucions, professionals o líders d’opinió convertint-los en ambaixadors del suro i posant de relleu el sector surer i els seus valors intrínsecs tant a nivell nacional com internacional.

Aquesta és la primera edició dels guardons que es celebra des de l’esclat de la pandèmia de covid-19, motiu pel qual el leitmotiv escollit ha estat la resiliència, que fa referència a la capacitat de resistència que és inherent d’un sector centenari com el surer i que durant aquesta crisi també han demostrat tant el sector de la restauració com el vitivinícola, premiats per mitjà del xef Nandu Jubany i de la Federación Española del Vino.

Els guardonats

  • Nandu Jubany. És un dels xefs més mediàtics de Catalunya conegut per haver teixit una proposta gastronòmica que combina les receptes tradicionals de qualitat amb una cuina brillant i moderna que fa bandera dels productes de proximitat i de temporada. Durant la pandèmia de covid-19, ha estat una de les cares més visibles del confinament de l’hostaleria amb les seves exitoses receptes online per fer des de casa, que han derivat en la publicació del llibre “Cuinar per a la família”. També va ser l’impulsor de la campanya de mascaretes solidàries #AmbUnSomriure per protegir els treballadors de l’hostaleria i els seus clients amb optimisme i recaptar fons per a la investigació del Coronavirus a l’Hospital Bellvitge i a l’Institut Català d’Oncologia.

Per Nandu Jubany, “quan un vi bo no porta suro ens estranya perquè és la nostra cultura i l’ingredient que esperem i que és necessari quan obrim ampolles bones de vi. És genial que el suro el tinguem a tocar i que el tap es faci aquí”.

  • Federación Española del Vino. La Federación Española del Vino (FEV) és la principal organització empresarial privada de cellers i l’única de caràcter nacional. És una associació sense ànim de lucre creada el 1978 que té per objecte, entre d’altres, la representació, coordinació i defensa dels interessos dels seus associats i del conjunt del sector cellerer espanyol. Es vol distingir el seu compromís amb el sector surer i amb una cultura de la sostenibilitat, la qualitat o la innovació que és plenament compartida.

Julián Chivite, vicepresident de la FEV i encarregat de recollir el Gla d’Or, considera que “suro i vi és un binomi històric i indissoluble. El tap de suro forma part del producte final, l’ampolla de vi, i li aporta valor en un sentit qualitatiu”.

AECORK i els Premis Gla d’Or

L’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK) és una entitat que aglutina les principals empreses fabricants i/o comercialitzadores de productes de suro que exporten als principals mercats vitivinícoles mundials.

El premi Gla d’Or, una joia de solapa que simbolitza una gla, es va crear el 1990 per a reconèixer la tasca que institucions, organismes i personalitats realitzen en favor del suro i indissociablement del vi i del patrimoni gastronòmic en el nostre país. Al llarg dels anys, l’han rebut desenes de figures i institucions com: Álvaro Palacios, el Comitè de la Champagne, els germans Roca o Ferran Adrià.

L’entrega dels premis esdevé una oportunitat per apropar els prescriptors d’àmbit mundial a la causa del suro, dotar-los d’arguments tècnics, fer-los conèixer la tecnologia i la innovació aplicada al sector de primera mà i utilitzar la seva veu per canviar les percepcions i contraatacar la campanya de comunicació realitzada pels taps alternatius a través d’estudis de manera que arribi al consumidor que el suro és l’únic producte 100% natural, reutilitzable i reciclable amb què es pot tapar un vi.

Per Joan J. Puig, president d’AECORK, “la del suro és una cultura d’economia sostenible, de mantenir llocs de treball i de donar un sentit econòmic a la transformació d’un producte natural tan nostre com és el suro. Reivindiquem el seu paper en el món vitivinícola però també en els sectors social i econòmic”.

Tradicionalment, l’entrega dels guardons es realitzava en una nit de gala que enguany, donada la situació sanitària, de forma excepcional no s’ha considerat pertinent celebrar. No obstant això, AECORK espera recuperar la presencialitat de l’esdeveniment a l’edició de l’any 2022, que coincidirà amb els 30 anys dels Premis Gla d’Or.

L’entrega dels Gla d’Or 2021 s’ha fet gràcies a la col·laboració de la Diputació de Girona, Girona Excel·lent, Casanovas, ERSM i la Fundació Institut Català del Suro.

Publicat a

Els Millenials i la Generació Z associen els vins amb suro natural com els més prestigiosos

El suro ha protegit, inspirat i fascinat la humanitat des de fa segles. I ho continua fent avui en dia. Un estudi realitzat per Wine Intelligence, líder mundial en investigació i estudi de consumidors del vi, ha detectat que tant els Millenials com la Generació Z associen els vins tancats amb suro natural com els més prestigiosos.
Les dades ho verifiquen. Un 18% dels enquestats amb edats compreses entre 18 i 24 anys van expressar el seu rebuig als taps de rosca.

“Aquest estudi demostra que les noves generacions de joves són sensibles a la sostenibilitat del planeta, saben què volen i quins són els seus valors i el seu compromís és sens dubte amb el tap de suro, un material totalment respectuós amb el medi ambient i que té una petjada de carboni negativa. Queda de manifest que aquesta línia de sostenibilitat és el futur i estem segurs que els cellers, sempre sensibles al consumidor actual, sabran prendre bona nota d’aquestes preferències cap al tap de suro” afirma Joan J. Puig, president de l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK).

En paraules d’Albert Hereu, director de la Fundació Institut Català del Suro “La generació Millenial representa gairebé una quarta part de la població espanyola. Comprendre les seves motivacions és molt important per al desenvolupament d’estratègies de negoci. La informació que revela aquest estudi posa de manifest que el suro és un material amb molt de futur i molt a tenir en compte en el disseny de productes i en l’ús de missatges de marca per al sector vitivinícola”.

SINÒNIM DE BON VI
Tot i l’existència de tapaments alternatius com la rosca o el plàstic, el suro continua sent el preferit gràcies als seus beneficis únics.
Elaborat amb escorça d’alzina surera, aconsegueix preservar el vi i que evolucioni dins de l’ampolla gràcies a la capacitat de microoxigenació del tap de suro.

100% ECOLÒGIC I SOSTENIBLE
La seva utilització, a més, és un gran exemple de sostenibilitat ambiental ja que la seva obtenció no implica desforestació ni tall d’un sol arbre. La seva extracció de l’alzina surera es realitza amb una tècnica manual i tradicional en què es retira l’escorça que es regenera al cap del temps.
Per a una societat que vol ser més respectuosa amb el medi ambient i que té una visió de futur, el suro és l’únic material 100% natural, reutilitzable i reciclable. A més, ofereix una àmplia varietat d’usos i propietats que, avui dia, cap tecnologia ha estat capaç de reproduir.

Una altra dada interessant a destacar és que les suredes fixen anualment 31 milions de tones de CO2 a l’atmosfera – vuit de les quals corresponen a Espanya-. Una manera natural de contribuir a la mitigació del canvi climàtic.
Un autèntic distintiu de qualitat ja no només per les seves excel·lents qualitats sinó pel seu ampli bagatge històric. La seva gran longevitat, capacitat de resiliència i constant regeneració el converteixen en el favorit ara i sempre.

Publicat a

Entrega de la 5a beca AECORK – ICSuro del Màster en Begudes Fermentades

Anna Cubo Bayó ha estat l’estudiant escollida per rebre la V Beca Fundació ICSuro – AECORK del Màster en Begudes Fermentades de la Universitat Rovira i Virgili gràcies al seu Estudi de l’impacte sensorial dels volàtils del suro en cervesa. La beca, dotada amb 1.400 euros, no s’ha pogut entregar presencialment com en altres edicions arran de la pandèmia de covid-19, però a canvi s’ha fet una trobada virtual entre els principals actors per valorar i donar difusió a l‘estudi.

La convocatòria d’aquesta beca s’inscriu en un conveni signat el febrer del 2016 entre la Fundació ICSuro, l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili, a través de la Facultat d’Enologia, per promoure el coneixement sobre el tapament dels vins i caves amb taps de suro.

Plantejament i conclusions de l’estudi
L’Estudi de l’impacte sensorial dels volàtils del suro en cervesa tenia per objectiu determinar la variació en els perfils volàtils i sensorials de dues cerveses segons el tipus de tapament en ampolla i posició d’aquesta durant la maduració. Les conclusions del treball determinen que sensorialment sí que existeixen diferències entre les cerveses Ambrée i Digresión taponades amb tap de suro natural i amb xapa i que la posició horitzontal durant la maduració afavoreix a aquelles amb tap de suro però no a les tancades amb xapa a banda de fer-les més agradables a nivell organolèptic.

L’estudiant becada, Anna Cubo, que s’està especialitzant en ciències i tecnologia de la cervesa, conclou que l’estudi demostra que “cal seguir fent investigació i recerca sobre un camp relativament poc estudiat com el del suro i la cervesa”.

El president d’AECORK i de l’ICSuro, Joan J. Puig, “en el món de les cerveses hi ha molt camí per recórrer; entenem el tap de suro com a una eina enològica que cal tenir molt present per la seva contribució a l’evolució positiva de les begudes i cal potenciar-lo”.

El director de la Fundació Institut Català del Suro, Albert Hereu, considera que “per ser competitius en el mercat hem de ser diferents. El fet de comptar amb el coneixement que ens proporcionen aquests estudis ens ajudarà a comprendre millor la relació entre el suro i la cervesa, així el sector cerveser pot trobar en el suro un aliat en aquesta diferenciació i tenir un coneixement que ens diferenciï per proposar al mercat informació per comercialitzar les cerveses amb aquest tret diferencial”.

Per la Facultat d’Enologia tenir com a partner la Fundació ICSuro és una manera d’integrar coneixement lligat al món del vi. Segons el degà de la Facultat d’Enologia, Joan Miquel Canals, “aquesta beca demostra, a més, que l’ús del suro com a tancament va més enllà del vi i pot ser emprat no només per les seves propietats aïllants sinó també com a agent millorant de la vida mitja de la cervesa. Cal seguir en aquest camí i identificar el suro com a tancament qualitatiu també a la cervesa”.

La Fundació ICSuro i AECORK
L’Institut Català del Suro (ICSuro) és una fundació privada sense ànim de lucre i de caràcter científic que té com a missió la valorització del sector surer. Entre les seves principals línies d’actuació hi ha la investigació i recerca sobre el tap de suro i altres aplicacions.
L’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK) és una entitat que aglutina les principals empreses fabricants i/o comercialitzadores de productes de suro que exporten als principals mercats vitivinícoles mundials.