Associació d'Empresaris Surers de Catalunya
El proper 31 de maig a les 16:00 aprofundirem sobre els reptes i les oportunitats actuals de l’exportació de vi espanyol als mercats internacionals més importants.
Per fer-ho, comptarem amb Pau Roca, director general de l’Organització Internacional de la Vinya i el Vi; Mike Veseth, del blog “The Wine Economist”, expert en exportació i economia del vi als EUA; i Dorian Tang, de ASC Fine Wines, principal importador de vins a la Xina. No t’ho pots perdre!
Inscriu-te en aquest enllaç.
Aquest dijous va tenir lloc la reunió de la Junta Rectora de la FOEG en la que es va tractar, fonamentalment, del nou escenari econòmic derivat del conflicte Ucraïna – Rússia i del seu impacte en les empreses gironines.
Laia Cañigueral, delegada del govern a Girona, va ser convidada a la reunió i va poder escoltar les reflexions i neguits exposats pels diversos sectors empresarials representats.
Des d’ ASETRANS i en nom del transport, es va exposar que els problemes del sector venen de lluny, i que l’augment del preu del carburant ha estat el detonant d’un sector ja molt fràgil que requereix ser tractat com a sector essencial que és. Només cal veure els problemes que genera quan s’atura.
Malgrat tot, a les comarques de Girona, es van aprendre lliçons del 2008 i s’ha notat, ja que en cap moment s’ha deixat de donar servei.
Pel que fa al preu de l’energia la Junta de la Foeg va expressar la necessitat de donar una resposta ràpida, i després d’estudiar diferents opcions proposa desvincular de seguida el gas del càlcul del preu. Amb aquesta mesura l’estat espanyol hauria estalviat 1.500 milions d’euros mensuals des de l’octubre, que paguem els consumidors. La FOEG defensa que és millor corregir el mercat que subvencionar-lo.
I paral·lelament van demanar impulsar la cogeneració a les empreses.
També es va reflexionar sobre el canvi de necessitats, i que quan es va pensar en l’ús dels fons Next Generation, hi havia un altre escenari, en algunes coses han canviat les prioritats, i s’haurien d’adaptar.
Des del Col·legi d’Economistes es posà de manifest que Catalunya té una pressió fiscal molt elevada en comparació amb altres territoris (30 tributs exclusivament catalans), i que si no som competitius fiscalment no podrem afrontar els altres problemes plantejats.
La manca de personal per cobrir els llocs de treball, tornà a ser posat sobre la taula, un problema compartit pels sectors tecnològic, metal·lúrgic, turisme i construcció. Fins al punt que, d’aquest darrer sector, queden licitacions d’obra sense fer per manca de treballadors.
Respecte al turisme, de moment la situació no és de gravetat. Malgrat alguns hotels esperen que s’estabilitzin els preus abans d’obrir portes i que en alguns llocs molt concrets puguin notar que hi ha menys turistes de Rússia i Ucraïna, en general les reserves estan anant bé.
En resum els tres elements claus per entendre la situació actual són: la inflació, l’energia i les matèries primeres. Cal apostar pel ser el màxim autosuficients possible. Hem de mirar cap a dins la Unió Europea i evitar escenaris que ho fiïn tot a la globalització, ja que experiències ben recents han evidenciat la debilitat del model.
I com a conclusions les solucions més urgents que aporta la Patronal gironina, i que farà arribar als estaments corresponents, són:
– Baixar els impostos de l’energia i del carburant, ja que són uns ingressos que l’estat no tenia previstos i per tant hi ha marge per fer-ho.
– Deslligar el preu del gas del càlcul del preu de l’electricitat.
– Incentivar la cogeneració energètica.
– Allargar la carència dels ICOS, una mesura que pot salvar moltes empreses.
Els membres de Junta de la FOEG van aprofitar comunicar que dimarts es va fer entrega de 3.5 tones d’aliments al consolat d’Ucraïna com a mostra de la solidaritat del sector empresarial.
Laia Cañigueral, delegada del Govern a Girona, ha expressat l’agraïment per estar convidada i poder tenir aquesta radiografia de primera mà. La delegada ha recollit totes les aportacions que s’han fet durant la trobada i s’ha compromès a treballar-hi des de la Delegació del Govern, i traslladar-les a les diferents conselleries de la Generalitat de Catalunya perquè les tinguin en compte a l’hora de posar en marxa polítiques públiques que contribueixin a revertir aquesta situació, així com reclamar al Govern de l’Estat que hi aporti solucions de forma urgent.
Sobre la FOEG
La Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG) és un lobby empresarial que defensa els interessos dels gremis, organitzacions sectorials i empreses associades. La patronal gironina compta actualment amb més de setanta associats que suposen una representativitat de 15.000 empreses de tots els sectors.
Des del 1987, any en què es va constituir, treballa al servei de l’empresariat per
impulsar el desenvolupament i el creixement de l’economia de les comarques de Girona.
La FOEG està composada pels sectors més rellevants de l’economia gironina: ANAFRIC, Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA Girona), Associació Autònoma d’Empresaris de la Fusta de les comarques gironines, Associació de Càmpings de Girona, Associació de Fabricants de Xocolates, Bombons i Caramels de la província de Girona, Associació d’Empresaris i Emprenedors de Girona (AEEG), Associació d’Entitats Concessionàries de Serveis i Escoles Nàutiques catalanes, Associació de Terrissaires i Ceramistes de les comarques gironines, Associació d’Empresaris de Comerç i Reparació de Vehicles i Embarcacions de les comarques gironines (CORVE), Associació d’Empresaris del Comerç de Productes Agropecuaris i d’Alimentació (AECPA), Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK), Associació d’Empreses de Noves Tecnologies de Girona (AENTEG), Associació d’Enginyers Tècnics Industrials de Girona (AETIG), Associació d’Entitats de Salut de les comarques gironines, Associació d’Indústries Tèxtils de les comarques gironines, Associació Gironina Farmacèutica Empresarial (AGFE), Associació Transports Girona (ASETRANS), Associació Turística d’Apartaments (ATA), Col·legi d’Economistes de Catalunya, seu territorial de Girona, Federació Empresarial de Carns i Indústries Càrnies (FECIC), Federació de Comerç de les Comarques Gironines, Federació d’Hostaleria de les comarques de Girona, Gremi d’Instal·ladors de Girona, Metall Girona, Turisme Rural Girona, Unió d’Empresaris de la Construcció (UEC), Unió Intersectorial Empresarial del Ripollès (UIER) i Unió Intersectorial d’Empresaris de la Garrotxa.
Font: FOEG
Aquest 21 de març celebrem el Dia Internacional dels Boscos. Aquest any, l’ONU ha decidit enfocar aquest dia a l’ODS 12: “Garantir modalitats de consum i producció sostenibles”. Aquest enfocament evidencia l’estratègica dimensió que adquireixen els boscos en la resposta al canvi climàtic a través de la bioeconomia com a font principal de biomaterials carboni-neutrals.
Entre aquests biomaterials d’origen forestal, a més de la fusta i el bambú, destaca el suro, produït a la Mediterrània occidental i amb diferents aplicacions com els taps, aïllaments a la construcció, elements de decoració, roba, sabates, entre d’altres. L’ús del suro genera una complexa cadena de valor formada en bona mesura per PIMES fortament arrelades al territori i claus en la lluita contra la despoblació rural.
Segons Eduardo Rojas, president de PEFC Internacional i president de l´Associació d´Enginyers de Montes, “El suro és un dels exemples més obvis de cadena de valor sostenible en totes les seves dimensions: ambiental, social i, a més, d´una dimensió cultural evident .” A més, el suro és un material que, gràcies a les seves propietats, es converteix en un gran aïllant i protector davant del foc.
Durant el mes de maig comença la saca del suro, període en el qual, fins a finals d’agost, es treballa l’extracció de l’escorça externa de les sureres, el suro. Aquesta capa és l’encarregada de protegir l’alzina surera davant el risc d’incendis, ja que és un abric natural ignífug que es crema superficialment en cas d’incendi, però manté l’arbre viu. Per això, la prèvia gestió dels boscos de sureres per reduir les probabilitats que un foc s’iniciï es converteix en una cosa fonamental.
Joan J. Puig, president d’AECORK, destaca que “a més de ser una barrera natural contra el foc, les suredes són una joia natural que cal preservar, ja que compten amb una gran biodiversitat, són embornal de CO2, contribueixen a l’aprofitament forestal sostenible, són una barrera contra la desertificació i ens ofereixen un producte natural, sostenible i amb unes propietats úniques com el suro.”
La reducció del risc d’incendi gràcies a la gestió de l’alzina surera es deu als treballs silvícoles de desbrossament, tales selectives i neteja de camins forestals.
Patrícia Jové, doctora responsable de l’àrea de R+D de la Fundació Institut Català del Suro, destaca que “l’alzina surera es considera una espècie altament resistent al foc a causa de les propietats aïllants de la seva escorça i està demostrat que els efectes d’un incendi observen com a màxim a les capes més externes d’1-2 mm. Després de l’incendi, es manté la capacitat de rebrot de la tija i la copa.”
A l’hora de planificar la prevenció, és important tenir en compte i treballar sobre tres elements clau: la sensibilització de la societat, la silvicultura i l’organització preventiva.
En primer lloc, cal conscienciar la societat de les diferents actituds que puguin provocar un focus dincendi, promovent lempatia cap a sectors afectats o mitjançant la formació de professionals i portaveus.
D’altra banda, realitzar tasques de silvicultura preventiva, és a dir activitats de prevenció que afavoreixin el control i l’extinció d’un possible incendi, com ara. crear discontinuïtats a la vegetació, tallafocs adequats a l’alçada de l’arbrat o fins i tot la realització de cremes controlades a l’hivern per disminuir el combustible al bosc.
Finalment, cal destacar l’estructura de treball organitzada per lluitar contra l’aparició i el desenvolupament dels incendis. El principal objectiu de l’estructura preventiva és que els professionals encarregats facin tasques de vigilància i detecció de possibles focus, utilitzant mitjans com casetes de vigilància, helicòpters, sensors de radiació infraroja, satèl·lits geoestacionaris o personal mòbil en vehicles o caminant; perquè, una vegada detectat, apagueu-ho amb caràcter immediat.
LA FUNDACIÓ INSTITUT CATALÀ DEL SURO
L’Institut Català del Suro (ICSuro) és una fundació privada sense ànim de lucre i de caràcter científic la missió del qual és la valorització del sector surer. Entre les principals línies d’actuació hi ha la investigació sobre la interacció suro-vi.
AECORK
L’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK) és una entitat que aglutina les principals empreses fabricants i/o comercialitzadores de productes de suro que exporten als principals mercats vitivinícoles mundials.
Un dels primers sectors afectats, i que repercuteix en tots els altres, és el transport. Des d’Asetrans es recomana a les empreses distribuïdores repercutir la pujada del preu del combustible en els serveis, per així garantir la continuïtat de les empreses. Davant de la incertesa de no saber quant durarà la crisi energètica, no es pot treballar amb marges negatius o les companyies entraran en fallida. Les empreses productives en general, encara que algunes de concretes han aturat la producció, aguanten l’envestida gràcies a l’alta demanda que ha provocat la crisi de la Covid i manifesten que en condicions normals no seria sostenible.
Metall Girona, l’associació surera Aecork, l’Associació de ceramistes i algunes empreses papereres i químiques, manifesten que les empreses han repartit la pujada entre el preu del producte i la reducció del marge. Això es pot aguantar mentre encara surti a compte produir. Algunes han fet canvis de torns i han treballat en hores vall, altres tenien matèries primeres en estoc però el comú denominador és que totes tenen molta feina i això ho compensa tot.
No obstant, els diferents sectors manifesten preocupació per la manca de matèries primeres si aquesta crisi s’allarga gaire més en el temps. Moltes empreses havien invertit en renovables fa poc, calderes de biomassa i plaques solars, i ara aquest fet també els està ajudant. Pel que fa al turisme, des de l’Associació de Càmpings de Girona, l’Associació de Cases de Turisme Rural Girona Costa Brava Pirineu i la Federació d’Hostaleria també manifesten que hi ha preocupació pels costos de l’electricitat, els preus de les reserves estaven calculats abans de l’escalada, però de moment no tenen cancel·lacions.
De moment les empreses estan absorbint l’increment de preus i no saben fins on podran aguantar. Des de la FECIC, el sector càrnic, coincideixen amb que ho estan compensant entre el preu i la disminució del marge comercial, però alerten del risc de la manca de matèries primeres a mig termini. Aquest, segons tots els sectors, és el tema que més preocupa. L’Associació de la Fusta de Girona, empreses tecnològiques i Metall Girona, ja fa mesos que pateixen la manca de subministrament. En aquest sentit, també la Unió d’Empresaris de la Construcció manifesta que les empreses s’estan veient afectades per l’increment de cost dels materials i les dificultats de subministrament dels mateixos. I és que la crisi actual posa en estat d’alerta els sectors alimentaris.
La manca de blat de moro, de blat, d’oli de girasol, etc, pot ser un autèntic problema en pocs mesos. Si ara Ucraïna no planta cereals i la UE ha vetat la compra a Rússia, el mercat quedarà molt complicat per Europa. D’altra banda, la FOEG fa una crida a les empreses gironines a solidaritzar-se amb el poble ucraïnès i ha engegat una campanya de recollida de productes de primera necessitat, especialment aliments i material sanitari, a la que les empreses estan responent amb molta generositat.
(Font: FOEG)
Joan Josep Puig Castro, president de l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya i de la Fundació Institut Català del Suro, ha estat escollit vicepresident de CE Liège, la Federació Europea del Suro que integren els 6 principals països amb indústria surera: Espanya, Portugal, França, Alemanya, Gran Bretanya i Itàlia.
Podeu consultar el llistat de membres aquí.
Aquest divendres 21 de gener es va presentar a l’Auditori del Museu del Suro la nova Càtedra d’Estudis del Suro, una iniciativa de la Universitat de Girona, l’Ajuntament de Palafrugell i el Museu del Suro de Catalunya a la qual AECORK ha donat suport. La càtedra vol impulsar la recerca multidisciplinar, tant de l’àmbit humanístic i social com del científic i tècnic, sobre el món del suro, que inclou des de la matèria a la cultura, passant per les suredes i les indústries, amb l’ànim de donar-la a conèixer dins i fora l’àmbit acadèmic, atorgant una atenció especial als territoris surers, tant de Catalunya com d’altres regions i països. La càtedra, dirigida per la Dra. Rosa Ros, vol sumar i potenciar els esforços, tant intel·lectuals com materials, que fan les institucions en la recerca del suro i el seu retorn social.
Línies d’actuació
La importància del suro
El suro i les activitats que se’n deriven ha tingut paper clau en aquelles zones del territori on s’han desenvolupat. L’explotació, transformació i comercialització del suro va donar lloc a l’activitat manufacturera més important de les comarques gironines en els segles XIX i primera meitat del XX, i la seva influència ha arribat fins als nostres dies. D’altra banda, l’activitat surera ha deixat com a herència un sector forestal de gran riquesa ambiental, que planteja reptes importants de gestió silvícola i paisatgística, i de manteniment de serveis ecosistèmics. També ha llegat un important patrimoni material, incloent-hi un paisatge i un urbanisme modelats per l’activitat surera, i immaterial, des de la cultura i l’etnografia a la gastronomia, a preservar i valoritzar.
El sector ha de fer front avui a problemes com el canvi climàtic, l’aparició de plagues o la competència de substitutius sintètics a la indústria, però també pot aprofitar noves oportunitats ofertes per la tecnologia.
Segons una investigació recent realitzada els últims mesos per Nielsen, empresa líder mundial en informació, dades i anàlisi d’audiències, els taps de suro es mantenen líders al mercat com a material necessari per al vi d’alta qualitat (premium) als EUA. Això és degut a un destacat creixement tant en les vendes com del mercat durant l’última dècada.
Segons Nielsen, entre el 2010 i el 2020, les vendes de les 100 millors marques de vi premium conservades amb suro van augmentar un 97%, en comparació del 6% de les marques de vi que utilitzen tancaments i materials de conservació artificials. La investigació mostra que, durant els darrers deu anys, la quota de mercat dels vins premium en què s’utilitza el suro va créixer més d’un 20%, passant d’un 47% a un 67,6%.
Les darreres dades anuals extretes per Nielsen sobre les 100 millors marques premium de l’any mostren que, entre els consumidors de vi dels EUA, hi ha una notòria preferència per l’ús del suro natural a l’hora de comprar vins premium (definit com a vi premium aquell amb un preu de 6$ per ampolla o superior).
D’aquesta manera, a finals del 2020, les 100 millors marques de vi premium als EUA comptaven amb un 72% d’ampolles segellades amb suro. I és que, a més d’un bon material per conservar el vi, el suro es posiciona com un dels materials naturals més sostenibles i renovables, ja que s’extreu sense fer malbé ni talar els arbres, que compten amb una esperança de vida de 200 anys o més. Durant la seva vida útil, l’alzina surera, arbre del qual s’extreu suro, pot absorbir 20 tones de CO2 de l’atmosfera, per la qual cosa és un material sostenible que redueix l’efecte hivernacle. A través de la lleva del suro, procés d’extracció de material totalment sostenible, la indústria surera està ajudant a combatre el canvi climàtic en preservar les suredes més grans d’Europa de la desforestació, alhora que proporciona llocs de treball en zones rurals.
“El suro és un material genuí i irrepetible, per la qual cosa no només és la millor opció de tancament per als vins de qualitat sinó que a més no és imitable per cap altra alternativa que es pugui trobar al mercat. Les seves propietats extraordinàries el converteixen en el millor aliat dels vins de guarda, l’únic que contribueix a l’evolució positiva dels vins a l’ampolla”, declara Joan J. Puig, president de l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya.
“Que els taps de suro estan associats a vins de qualitat no és res de nou al nostre país. El que és rellevant és que els mercats anglosaxons estan comprovant que el suro, i no els sintètics ni les rosques, són els millors tancaments pel compliment de totes les exigències tècniques en el seu ús i pel seu respecte social i ambiental en tot el cicle de vida” afirma Albert Hereu, Director de la Fundació Institut Català del Suro i portaveu de la iniciativa InterCork.
La Fundació Institut Català del Suro
L’Institut Català del Suro (ICSuro) és una fundació privada sense ànim de lucre i de caràcter científic la missió del qual és la valorització del sector surer. Entre les principals línies d’actuació hi ha la investigació sobre la interacció suro-vi.
AECORK
L’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK) és una entitat que aglutina les principals empreses fabricants i/o comercialitzadores de productes de suro que exporten als principals mercats vitivinícoles mundials.
L’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya, AECORK, ha entregat els XXIX Premis Gla d’Or, que des del 1990 reconeixen personatges mediàtics, institucions, professionals o líders d’opinió convertint-los en ambaixadors del suro i posant de relleu el sector surer i els seus valors intrínsecs tant a nivell nacional com internacional.
Aquesta és la primera edició dels guardons que es celebra des de l’esclat de la pandèmia de covid-19, motiu pel qual el leitmotiv escollit ha estat la resiliència, que fa referència a la capacitat de resistència que és inherent d’un sector centenari com el surer i que durant aquesta crisi també han demostrat tant el sector de la restauració com el vitivinícola, premiats per mitjà del xef Nandu Jubany i de la Federación Española del Vino.
Els guardonats
Per Nandu Jubany, “quan un vi bo no porta suro ens estranya perquè és la nostra cultura i l’ingredient que esperem i que és necessari quan obrim ampolles bones de vi. És genial que el suro el tinguem a tocar i que el tap es faci aquí”.
Julián Chivite, vicepresident de la FEV i encarregat de recollir el Gla d’Or, considera que “suro i vi és un binomi històric i indissoluble. El tap de suro forma part del producte final, l’ampolla de vi, i li aporta valor en un sentit qualitatiu”.
AECORK i els Premis Gla d’Or
L’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK) és una entitat que aglutina les principals empreses fabricants i/o comercialitzadores de productes de suro que exporten als principals mercats vitivinícoles mundials.
El premi Gla d’Or, una joia de solapa que simbolitza una gla, es va crear el 1990 per a reconèixer la tasca que institucions, organismes i personalitats realitzen en favor del suro i indissociablement del vi i del patrimoni gastronòmic en el nostre país. Al llarg dels anys, l’han rebut desenes de figures i institucions com: Álvaro Palacios, el Comitè de la Champagne, els germans Roca o Ferran Adrià.
L’entrega dels premis esdevé una oportunitat per apropar els prescriptors d’àmbit mundial a la causa del suro, dotar-los d’arguments tècnics, fer-los conèixer la tecnologia i la innovació aplicada al sector de primera mà i utilitzar la seva veu per canviar les percepcions i contraatacar la campanya de comunicació realitzada pels taps alternatius a través d’estudis de manera que arribi al consumidor que el suro és l’únic producte 100% natural, reutilitzable i reciclable amb què es pot tapar un vi.
Per Joan J. Puig, president d’AECORK, “la del suro és una cultura d’economia sostenible, de mantenir llocs de treball i de donar un sentit econòmic a la transformació d’un producte natural tan nostre com és el suro. Reivindiquem el seu paper en el món vitivinícola però també en els sectors social i econòmic”.
Tradicionalment, l’entrega dels guardons es realitzava en una nit de gala que enguany, donada la situació sanitària, de forma excepcional no s’ha considerat pertinent celebrar. No obstant això, AECORK espera recuperar la presencialitat de l’esdeveniment a l’edició de l’any 2022, que coincidirà amb els 30 anys dels Premis Gla d’Or.
L’entrega dels Gla d’Or 2021 s’ha fet gràcies a la col·laboració de la Diputació de Girona, Girona Excel·lent, Casanovas, ERSM i la Fundació Institut Català del Suro.
El suro ha protegit, inspirat i fascinat la humanitat des de fa segles. I ho continua fent avui en dia. Un estudi realitzat per Wine Intelligence, líder mundial en investigació i estudi de consumidors del vi, ha detectat que tant els Millenials com la Generació Z associen els vins tancats amb suro natural com els més prestigiosos.
Les dades ho verifiquen. Un 18% dels enquestats amb edats compreses entre 18 i 24 anys van expressar el seu rebuig als taps de rosca.
“Aquest estudi demostra que les noves generacions de joves són sensibles a la sostenibilitat del planeta, saben què volen i quins són els seus valors i el seu compromís és sens dubte amb el tap de suro, un material totalment respectuós amb el medi ambient i que té una petjada de carboni negativa. Queda de manifest que aquesta línia de sostenibilitat és el futur i estem segurs que els cellers, sempre sensibles al consumidor actual, sabran prendre bona nota d’aquestes preferències cap al tap de suro” afirma Joan J. Puig, president de l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK).
En paraules d’Albert Hereu, director de la Fundació Institut Català del Suro “La generació Millenial representa gairebé una quarta part de la població espanyola. Comprendre les seves motivacions és molt important per al desenvolupament d’estratègies de negoci. La informació que revela aquest estudi posa de manifest que el suro és un material amb molt de futur i molt a tenir en compte en el disseny de productes i en l’ús de missatges de marca per al sector vitivinícola”.
SINÒNIM DE BON VI
Tot i l’existència de tapaments alternatius com la rosca o el plàstic, el suro continua sent el preferit gràcies als seus beneficis únics.
Elaborat amb escorça d’alzina surera, aconsegueix preservar el vi i que evolucioni dins de l’ampolla gràcies a la capacitat de microoxigenació del tap de suro.
100% ECOLÒGIC I SOSTENIBLE
La seva utilització, a més, és un gran exemple de sostenibilitat ambiental ja que la seva obtenció no implica desforestació ni tall d’un sol arbre. La seva extracció de l’alzina surera es realitza amb una tècnica manual i tradicional en què es retira l’escorça que es regenera al cap del temps.
Per a una societat que vol ser més respectuosa amb el medi ambient i que té una visió de futur, el suro és l’únic material 100% natural, reutilitzable i reciclable. A més, ofereix una àmplia varietat d’usos i propietats que, avui dia, cap tecnologia ha estat capaç de reproduir.
Una altra dada interessant a destacar és que les suredes fixen anualment 31 milions de tones de CO2 a l’atmosfera – vuit de les quals corresponen a Espanya-. Una manera natural de contribuir a la mitigació del canvi climàtic.
Un autèntic distintiu de qualitat ja no només per les seves excel·lents qualitats sinó pel seu ampli bagatge històric. La seva gran longevitat, capacitat de resiliència i constant regeneració el converteixen en el favorit ara i sempre.