Aquest divendres 21 de gener es va presentar a l’Auditori del Museu del Suro la nova Càtedra d’Estudis del Suro, una iniciativa de la Universitat de Girona, l’Ajuntament de Palafrugell i el Museu del Suro de Catalunya a la qual AECORK ha donat suport. La càtedra vol impulsar la recerca multidisciplinar, tant de l’àmbit humanístic i social com del científic i tècnic, sobre el món del suro, que inclou des de la matèria a la cultura, passant per les suredes i les indústries, amb l’ànim de donar-la a conèixer dins i fora l’àmbit acadèmic, atorgant una atenció especial als territoris surers, tant de Catalunya com d’altres regions i països. La càtedra, dirigida per la Dra. Rosa Ros, vol sumar i potenciar els esforços, tant intel·lectuals com materials, que fan les institucions en la recerca del suro i el seu retorn social.
Línies d’actuació
- Promoció de la recerca i la transferència. La Càtedra esdevindrà una plataforma per vehicular l’expertesa universitària amb les demandes de recerca per part d’empreses o institucions del sector surer, enfortint la transferència i contribuint a promoure la col·laboració conjunta.
- Creació del premi a la recerca “Santiago Zapata” adreçat a estudiants que hagin abordat la temàtica surera en els seus treballs de final de màster o de grau, així com a investigadors en general.
- Impuls de la creació d’un Centre de Documentació del Suro.
- Col·laboració amb les tasques d’inventari i estudi del patrimoni material moble i immoble, així com del patrimoni immaterial del sector.
- Organització de conferències, jornades, seminaris i congressos. La Càtedra organitzarà activitats de difusió del coneixement d’aspectes relacionats amb el món del suro, adreçats al públic en general i als estudiants de la Universitat. Així mateix, s’organitzarà seminaris o congressos més especialitzats, amb la intervenció d’investigadors d’altres àmbits territorials, per tal de marcar línies d’actuació i recerca conjuntes.
La importància del suro
El suro i les activitats que se’n deriven ha tingut paper clau en aquelles zones del territori on s’han desenvolupat. L’explotació, transformació i comercialització del suro va donar lloc a l’activitat manufacturera més important de les comarques gironines en els segles XIX i primera meitat del XX, i la seva influència ha arribat fins als nostres dies. D’altra banda, l’activitat surera ha deixat com a herència un sector forestal de gran riquesa ambiental, que planteja reptes importants de gestió silvícola i paisatgística, i de manteniment de serveis ecosistèmics. També ha llegat un important patrimoni material, incloent-hi un paisatge i un urbanisme modelats per l’activitat surera, i immaterial, des de la cultura i l’etnografia a la gastronomia, a preservar i valoritzar.
El sector ha de fer front avui a problemes com el canvi climàtic, l’aparició de plagues o la competència de substitutius sintètics a la indústria, però també pot aprofitar noves oportunitats ofertes per la tecnologia.