El fins ara responsable financer de l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya, Miquel Mascort, s’ha jubilat aquest mes de març després de gairebé 50 anys treballant a l’entitat.
La trajectòria
Els seus inicis, amb 14 anys, van ser l’abril de l’any 1974 com a aprenent del llavors secretari del Grupo Provincial de la Industria y Comercio del Corcho, ens que l’1 de gener del 1978 es va convertir en l’actual AECORK.
De llavors ençà, s’ha encarregat de qüestions com la comptabilitat de l’associació, les declaracions fiscals, la negociació del conveni col·lectiu, l’elaboració d’estudis sectorials o de les relacions amb l’empresariat surer català.
Durant la seva trajectòria ha coincidit amb sis presidents i cinc secretaris generals diferents i ha treballat en tres seus diferents de l’entitat. Mascort recorda que “el primer despatx on vaig treballar era un antic quiròfan, ja que la seu de l’entitat es trobava a l’antic edifici de Mútua Corchera”. Més tard, l’any 1981, l’associació es va traslladar en un edifici del carrer Hortal d’en Pou de Palafrugell fins que finalment el 2005 es va situar a la seu actual del carrer Miquel Vincke i Meyer a l’antic complex fabril de La Bòbila.
Al llarg de gairebé cinquanta anys, ha viscut molts canvis en el sector del suro com la modernització del sector, la reestructuració del sector amb els primers informes comercials, la incorporació dels primers perfils tècnics a les empreses sureres, les primeres indústries sureres certificades en sistemes de normalització que van ser pioneres a Catalunya, la creació d’una entitat de referència pel sector com l’Institut Català del Suro o l’impuls pel sector que va suposar l’entrada de Miquel Clopés com a director gerent d’AECORK i posteriorment de l’ICSuro. Uns canvis que també es van produir a nivell intern: “quan vaig començar només teníem una calculadora i una màquina d’escriure, vaig haver d’esperar cinc anys perquè arribessin els primers ordinadors”.
D’entre tots aquests anys de dedicació al sector surer, Miquel Mascort recorda amb satisfacció la primera edició dels Premis Gla d’Or que reconeix que “van portar molta feina però que van ser d’allò més multitudinaris amb més de quaranta empreses assistents”, la fita que va suposar l’entrega del guardó l’any 2006 als llavors Prínceps d’Astúries i actuals Reis d’Espanya o anècdotes com el dia que el President de la Generalitat Jordi Pujol va anar a inaugurar el laboratori de l’Institut Català del Suro i es va espatllar l’equip de megafonia just abans de començar els parlaments. “Ens va preguntar si el sentíem si cridava i va dir que no feia falta micròfon”, riu Mascort.
Treballador i sempre discret, “jo treballo però a mi no se m’ha de veure” diu, reconeix que ha gaudit de la feina “perquè sempre hi ha coses ben variades per fer” i que el del suro “és un món que enganxa i apassiona” i que li ha permès conèixer molta gent.
Agraïment sectorial
Per Joan J. Puig, president d’AECORK, “en Miquel Mascort ha estat des de l’inici un pilar d’aquesta associació i un gran coneixedor del suro que ha ajudat a empènyer el sector surer català i que és conegut i apreciat per tots els qui formem part de la gran família del suro”.