Publicat a

La Fundación Biodiversidad, Wine in Moderation, la flequera Isabel García i el treballador del suro Miquel Mascort, guardonats amb els XXXII Premis Gla d’Or

La Fundación Biodiversidad, Wine in Moderation, la flequera Isabel García i el treballador del suro Miquel Mascort han estat guardonats aquest divendres al vespre als XXXII Premis Gla d’Or de l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK). Es tracta del màxim reconeixement que entrega el sector surer català i que té per objectiu posar en valor la tasca d’institucions, personalitats, entitats o iniciatives que projecten el sector surer i els seus valors intrínsecs arreu.

Joan J. Puig, president d’AECORK, recorda que “al llarg dels anys hem tingut l’honor de guardonar persones o Institucions de l’àmbit de la gastronomia, la viticultura o organismes internacionals molt rellevants en qüestions ambientals i de sostenibilitat, així com administracions que han mostrat el seu suport a la indústria surera per ser exemple de sostenibilitat, innovació i ocupació. Voldríem destacar i agrair a totes elles per ser avui i ser sempre grans ambaixadors del suro i dels atributs de sostenibilitat, excel·lència o territori que els surers reivindiquem dia a dia amb la convicció que som una indústria exemplar i un aliat imprescindible per als sectors forestal o enològic”.

Els XXXII Premis Gla d’Or s’han entregat a l’Hotel Mas de Torrent (Baix Empordà) en un esdeveniment de gala que ha reunit els principals exponents del sector surer, forestal o de l’empresa per reivindicar el suro català com a producte natural de proximitat i qualitat i les seves implicacions sostenibles, socials o econòmiques.

Els guardonats

  • Fundación Biodiversidad. Per la seva lluita per reparar la pèrdua de biodiversitat, l’aposta per solucions basades en la natura i pel suport a projectes transformadors, també de l’àmbit surer, per tenir un futur més pròsper i sostenible.
  • Wine in Moderation. Pel seu compromís amb el consum de vi moderat i responsable i per liderar l’aposta per una cultura del vi saludable. Valors que comparteix el sector surer.
  • Isabel García. Pela el pa de briox en forma de tap de suro que va presentar al Campionat d’Espanya de Panaderia.

Es valora la seva sensibilitat i atenció envers el vi de La Rioja amb especial atenció al tap de suro i la seva creativitat per executar aquesta peça tan complexa.

  • Miquel Mascort. Pels gairebé 50 anys de trajectòria professional dedicats al sector surer català, esdevenint un pilar fonamental de l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK) a més d’un gran coneixedor d’aquesta matèria que sempre ha estat a disposició de tothom per oferir la seva ajuda.

AECORK i els Premis Gla d’Or

L’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya és una entitat que aglutina les principals empreses fabricants i/o comercialitzadores de productes de suro que exporten als principals mercats vitivinícoles mundials.

El premi Gla d’Or, una insígnia de solapa que representa una gla, es va instaurar el 1990 amb l’objectiu de reconèixer la tasca que institucions, organismes i figures destacades duen a terme en suport del suro, així com del vi i del patrimoni gastronòmic del nostre país. Al llarg dels anys, desenes de personalitats i institucions han estat guardonades, entre elles Álvaro Palacios, el Comitè de la Champagne, la Federación Española del Vino, els germans Roca i la Barcelona Wine Week.

L’acte de lliurament dels premis és una oportunitat per acostar prescriptors d’àmbit mundial a la causa del suro, convertint-los en ambaixadors d’aquest material, proporcionant-los arguments tècnics i mostrant-los de primera mà la tecnologia i la innovació aplicades al sector. La seva col·laboració amb el suro serveix per reivindicar que el tap de suro és l’únic producte completament natural, reutilitzable i reciclable capaç de segellar una ampolla. A més, el tap de suro és l’únic que contribueix a la maduració òptima del vi en ampolla i, alhora, ajuda a reduir la petjada de carboni de l’envàs.

L’entrega dels Gla d’Or 2024 s’ha fet gràcies a la col·laboració de la Diputació de Girona, Girona Excel·lent, l’Ajuntament de Palafrugell, Vidal Vidal Roig, Còmput, ERSM Insurance Brokers, Transports Ayach, Neteges Eko i Cellers Domenys 1917.

Publicat a

Es presenta la 7a edició de la Fira del Tap i el Suro de Cassà de la Selva

Aquest dimarts s’ha presentat la setena edició de la Fira del Tap i el Suro de Cassà de la Selva. L’acte, a l’espai de La Talaia, ha comptat amb la presència del president d’AECORK, de membres de la junta directiva i d’associats.

L’Eloi Madrià ha parlat del suro, com a pelador i coneixedor de la tècnica i de l’entorn, les Gavarres. El temps no ha permès fer la demostració de la pela, una de les activitats estrella de la fira, que es podrà fer tant el dissabte com el diumenge al matí a Can Vilallonga.

L’alcalde, Pau Presas, i el regidor de Promoció Econòmica, Àlex Font, han fet la presentació institucional de la 7a edició de la Fira del Tap i el Suro. El regidor ha destacat les novetats d’aquest any “la programació de les activitats al passeig Vilaret començarà divendres al vespre amb un tast de cerveses artesanes i el retorn del grup Cassanenc “La Troupe” en concert, ampliant de dos a tres dies,  les activitats programades.

Una altra novetat d’aquesta edició és introduir un professional de taps a cada tast/maridatge perquè ens expliqui la particularitat de cada tap de les ampolles que s’obren, una acció que donarà rellevància al suro.

S’ha incorporat també, a part de tot el relacionat amb suro i cellers que estaran dins l’espai de la fira del passeig,  una trentena de parades d’artesania, bijuteria, alimentàries, etc. a la plaça de la Coma; amb la intenció d’eixamplar la base de la fira i buscar aquest corredor entre Coma i passeig que li doni una dimensió més àmplia a la fira.”

El programa de la fira enguany presenta deu tastos de vins, escumosos o cervesa, maridatge de vins, concerts, activitats familiars, xerrades de divulgació,  espai de degustació al passeig Vilaret, a més d’una trentena de parades d’artesania, que aquest any també trobarem a la plaça de la Coma.

La tradició surera serà protagonista a l’espai de l’antic taper al passeig Vilaret, també al tradicional sopar popular dels vells tapers amb cançons de taverna, el Xic-Xec a més de la demostració de la pela del suro i l’esmorzar de peladors a Can Vilallonga. El programa ofereix més de quaranta activitats relacionades amb el món del suro, que comencen demà amb les visites a les fàbriques suro-taperes de Cassà i acabaran diumenge al vespre al passeig Vilaret amb el concert de cloenda de la coral cassanenca Tutti Veus.

Finalment,  la periodista Ruth Troyano ha conduït un diàleg i tast de vins amb Vinyataires Lliures, una iniciativa que reivindica la feina dels petits cellers en un gremi que acull seixanta vuit cellers a Catalunya. En aquest cas han contribuït al diàleg i presentant els seus vins, els cellers Talcomraja, els Cellers de Madremanya, Somni d’Istiu i La Gutina.

A l’acte hi han assistit una cinquantena de persones relacionades amb el món del suro, les empreses sureres, les institucions i entitats que representen el sector, a més de professionals de l’enoturisme i el món del vi, creadors de contingut digital, que fan divulgació de la cultura del suro i del vi a les xarxes socials.

Publicat a

Joan J. Puig, nou president de la Confederació Europea del Suro

Joan Josep Puig Castro, president de la Fundació Institut Català del Suro i de l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya, ha estat escollit president de CE Liège, la Confederació Europea del Suro que integren els principals països que compten amb indústria surera.

L’elecció del nou president, que substitueix al càrrec al Sr. Joao Rui Ferreira, s’ha fet per unanimitat, i per un període de 3 anys, en una reunió de la Confederació que ha tingut lloc a Palafrugell (Girona).

Per Joan J. Puig, posar-se al capdavant de l’entitat és “un honor i una gran responsabilitat” que entoma “amb ganes de treballar plegats en la defensa de un producte noble i natural com és el suro, i amb la voluntat de fer-ho de forma transversal entre països per assolir amb èxit els grans reptes que té el sector surer”.

El nou consell d’administració de la CELIEGE, a proposta del nou president,  queda integrat també per dues vicepresidències, amb un vicepresident 1er a càrrec del Sr. Paulo Américo de Portugal (APCOR) i un vicepresident 2on a càrrec del Sr. Joaquin Herreros de Extremadura (Asecor), i un Tresorer a càrrec del Sr. Nicolas Mensior de França (FFSL).

El Sr. Jean-Marie Aracil s’ha ratificat en el seu càrrec de Director Científic.

Joan J. Puig és president de l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK) des del 2014, president de la Fundació Institut Català del Suro des del 2019 i director general de l’empresa tapera Francisco Oller S. A.

 

Publicat a

El valor global del sector surer, un element diferencial que no aprofiten prou els vins espanyols

Els sectors forestal, industrial i vitivinícola han coincidit en afirmar a la Barcelona Wine Week (BWW) que el suro i el vi són “un tàndem guanyador” i que cal que el sector vitivinícola incorpori el valor global del sector surer com a element diferencial.

És una de les conclusions de la taula rodona “Com incorporar el valor socioeconòmic i ecològic del sector surer al món del vi?” impulsada per la Fundació Institut Català del Suro (ICSuro) i en la qual ha participat AECORK que ha permès un debat de qualitat sobre com el món vitivinícola es pot nodrir del valor global del sector surer, el valor ambiental del qual és cabdal i triplica l’econòmic en termes monetaris.

Entre les principals conclusions de l’activitat destaca que:

  • Cal donar visibilitat al suro com a element diferencial dels vins espanyols i elaborar un relat comú amb el sector del vi perquè ambdós mons es beneficiïn mútuament.
  • El valor afegit del suro és la integració d’ aspectes com el paisatge, la cultura, la prevenció d’incendis o la protecció de la biodiversitat.
  • Els consumidors de vi cada cop reclamen productes més sostenibles; per tant, l’origen natural del suro o la seva petjada de carboni negativa han de ser un factor decisiu més per posar en valor l’ampolla de vi.

Han pres part de l’activitat la directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi de la Generalitat Anna Sanitjas, el president de la Fundació Institut Català del Suro i de l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK) Joan J. Puig, la directora de la Organización Interprofesional del Vino de España (OIVE) Susana García i la directora acadèmica de la Càtedra MANGO de Responsabilitat Social Corporativa d’ESCI-UPF Sílvia Ayuso. El debat ha estat moderat pel director de l’ICSuro, Albert Hereu.

Joan J. Puig, president de l’ICSuro i d’AECOEK, considera que “el suro és únic i singular per les seves implicacions ecosistèmiques i per ser un producte de proximitat que dona valor afegit en matèria de sostenibilitat als cellers. Sense oblidar que el sector industrial dignifica el sector primari i vetlla pel seu futur destinant al voltant 70% del valor final del producte a la matèria prima”. En aquest sentit, afegeix que “el sector industrial demana al forestal surer més gestió forestal per tenir arbres més productius i elevar el 30% actual de sureda productiva a Catalunya fins al 60% per tal d’ajudar a tenir cura dels boscos i del paisatge i, de retruc, fer prevenció d’incendis”.

Publicat a

El 96% dels vins espanyols millor valorats estan tapats amb suro

Un estudi de tapament portat a terme al laboratori Cork Center de la Fundació Institut Català del Suro ha constatat que el 96% dels 100 millors vins qualitat-preu de la Guia Peñín 2023 porten tap de suro. La resta porta rosca (2%), tap sintètic (1%) i tap de vidre (1%).

D’entre els 100 vins referenciats a la guia, un 63% són vins tranquils, el 34% vins dolços, olorosos i generosos i un 3% són vins escumosos.

Dins dels vins tranquils el 98% porta suro, i d’aquests el 77% és tap natural. Destaca el fet que d’entre els vins dolços, olorosos i generosos, el 91% porta tap de suro.

Les dades s’han presentat aquest dimecres 29 de novembre en un acte al Palau Robert de Barcelona que ha comptat amb la presència del Secretari d’Alimentació Carmel Mòdol, que ha destacat el vincle històric entre el suro i el vi. També hi han participat el president de la fundació Institut Català del Suro, Joan J. Puig, i el director de la fundació, Albert Hereu, que han difós la informació relativa a l’estudi.

La presentació ha acabat amb un tast dirigit per Toni Albiol, millor sommelier de Catalunya 2023, que ha posat en valor l’art de destapar una ampolla tapada amb suro.

El suro natural, sinònim de qualitat

El preu mitjà de les ampolles de vi referenciades al llistat dels 100 millors vins qualitat-preu de la Guia Peñín 2023 és de 13,4€, mentre que les que porten només tap natural tenen un preu mitjà de 14,9€.

En vi tranquil, el preu mitjà de les ampolles és de 13,8€ i de 14,7€ si ens fixem només en les que porten tap natural. 12’8€ és la mitjana del preu de les ampolles tapades amb la resta de taps. Per tant, el valor de les ampolles tapades amb tap natural és quasi 2€ superior (15% més).

Joan J. Puig, president de la Fundació Institut Català del Suro, considera que “aquest estudi posa en valor el pes real del tap de suro al mercat i demostra que els cellers que produeixen aquests vins de referència confien en el suro per a tapar i ajudar a evolucionar els seus productes. Tal com indiquen estudis previs, els taps de suro ofereixen millors prestacions, s’associen amb productes de qualitat i per tant tenen un preu de venda més alt ”.

Les conclusions

  • El tap de suro és el tapament predilecte dels vins que s’aprecien de major qualitat.
  • En vins tranquils, el tap natural és el més apreciat per cellers i consumidors.
  • El tap de suro natural genera un valor econòmic major i eleva la disposició de compra de les persones consumidores.
Publicat a

La Barcelona Wine Week, la periodista Ruth Troyano i el pelador de suro Eloi Madrià, guardonats als XXXI Premis Gla d’Or d’AECORK

La Barcelona Wine Week, la periodista Ruth Troyano i el pelador de suro Eloi Madrià han rebut aquest divendres al vespre el premi Gla d’Or, el major reconeixement que entrega anualment l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK) a personalitats, entitats o iniciatives que projecten el sector surer i els seus valors inherents tant a nivell nacional com internacional.

Els XXXI Premis Gla d’Or s’han entregat a l’Hotel Mas de Torrent (Baix Empordà) en un esdeveniment de gala que ha reunit els principals exponents del sector surer, forestal o de l’empresa per reivindicar el suro català com a producte natural de proximitat i qualitat i les seves implicacions sostenibles, socials o econòmiques.

Segons Joan J. Puig, president d’AECORK, “tenim un producte de primer ordre que ens és propi i que cal posar en valor, no només per les seves funcions enològiques inigualables sinó perquè té uns beneficis sostenibles genuïns que tenen impacte positiu en múltiples sectors. Els premiats amb el Gla d’Or són conscients de totes aquestes derivades i ens ajuden a divulgar les bondats del suro arreu”.

Els guardonats

  • Barcelona Wine Week. Punt de trobada estratègic del sector vitivinícola nacional de qualitat. La darrera edició va reunir més de 800 cellers. Es guardona la seva contribució a dinamitzar el sector vitivinícola i la seva marcada aposta per la sostenibilitat, amb una especial atenció al suro i al reciclatge de taps per assolir el llindar de residus zero.
  • Ruth Troyano. Sommelier i periodista especialitzada en el sector del vi. Col·labora amb mitjans de comunicació com Ràdio 4, Va de Vi, Cupatges, Gastrotalkers o el Diari de Tarragona. Ha rebut el Premi de Millor Prescriptora de Vi 2023 a la Gala Nacional de l’Enoturisme i la Gastronomia de Catalunya. Se la guardona amb el Gla d’Or pel seu talent literari, el seu compromís amb el sector vitivinícola i la seva sensibilitat envers el suro.
  • Eloi Madrià. Pelador de suro cassanenc i divulgador del sector surer. Rep el guardó per haver dedicat la seva vida professional a comunicar arreu l’art de la lleva del suro i la importància del sector surer, tasca que segueix exercint tot i la seva recent jubilació. És col·laborador de la Revista Gavarres, de la Fira del Tap i el Suro de Cassà de la Selva o de les matinals sureres “De l’arbre al tap i del tap a la taula”.

Valor econòmic del sector surer català

Segons l’estudi “Valor socioeconòmic i valor ambiental de la indústria surera catalana” que ha redactat aquest octubre l’ESCI-UPF School of Internacional Business i el resultat del qual s’ha avançat en primícia a la cerimònia dels Gla d’Or, la quantificació econòmica total del sector surer català és d’uns 884 milions d’euros.

Aquest estudi, encarregat per la Fundació Institut Català del Suro, analitza i calcula en termes monetaris tot el valor generat pel sector surer català cap a la societat. D’una banda, s’ha estudiat el valor econòmic de l’activitat de les empreses sureres catalanes per mitjà de la metodologia oficial del Valor Social Integrat, que s’estima a partir de dades secundàries i d’informació recollida de les empreses catalanes, que ha donat com a resultat un valor socioeconòmic de 215 milions d’euros. De l’altra, s’ha analitzat el valor ambiental del sector surer d’origen forestal des d’una perspectiva dels serveis ecosistèmics que es generen a nivell local, regional i global. El resultats obtinguts xifren el valor ambiental en una quantitat de fins a 669 milions euros.

L’estudi posa de manifest el valor compartit del sector surer català, que va més enllà de la pròpia activitat de la indústria i que té la particularitat de ser gairebé quatre vegades més elevat que l’activitat de les empreses.

AECORK i els Premis Gla d’Or

L’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya és una entitat que aglutina les principals empreses fabricants i/o comercialitzadores de productes de suro que exporten als principals mercats vitivinícoles mundials.

El premi Gla d’Or, una joia de solapa que simbolitza una gla, es va crear el 1990 per a reconèixer la tasca que institucions, organismes i personalitats realitzen en favor del suro i indissociablement del vi i del patrimoni gastronòmic en el nostre país. Al llarg dels anys, l’han rebut desenes de figures i institucions com: Álvaro Palacios, el Comitè de la Champagne, la Federación Española del Vino, els germans Roca o Nandu Jubany.

L’entrega dels premis esdevé una oportunitat per apropar els prescriptors d’àmbit mundial a la causa del suro i convertir-los en ambaixadors del material dotant-los d’arguments tècnics i mostrant-los la tecnologia i la innovació aplicada al sector de primera mà. La seva aliança amb el suro és un altaveu per reivindicar que el tap de suro és l’únic producte 100% natural, reutilitzable i reciclable amb el qual es pot tapar una ampolla. A més a més, el tap de suro és l’únic que contribueix a l’òptima maduració del vi en ampolla i que ajuda, alhora, a reduir la petjada de carboni de l’envàs.

L’entrega dels Gla d’Or 2023 s’ha fet gràcies a la col·laboració de la Diputació de Girona, Girona Excel·lent, l’Ajuntament de Palafrugell, Vidal Vidal Roig, Còmput, ERSM Insurance Brokers, Transports Ayach, Control Plaga, Neteges Eko i Juvé & Camps.

Publicat a

AECORK participa a la presentació de la 6a Fira del Tap i el Suro

AECORK ha participat a la presentació de la 6a Fira del Tap i el Suro de Cassà de la Selva, que tindrà lloc el 17 i 18 de juny.

Durant l’acte hem pogut fer un tastet de tres de les activitats que formen part de l’essència de la Fira del Tap i el Suro, i que aquest any arriba a la seva sisena edició. Hem assistit a una demostració de la pela del suro, amb l’Eloi Madrià, un gran coneixedor de l’ofici de pelador que també farà una demostració de la pela aquest cap de setmana, a més també hem pogut fer un tast del tradicional esmorzar de peladors.

Tot seguit hem visitat la fàbrica surotapera De Maria Taps, que ha estat l’escenari on s’ha presentat la sisena edició de la fira, enguany ens ha acompanyat una gran representació d’instagramers del món del vi i  l’enoturisme del territori que han pogut descobrir i documentar el procés de la fabricació del tap de suro, de l’alzina surera fins a tapar els millors vins del món.

El regidor de promoció econòmica Joan Casabó i l’alcalde, Robert Mundet, han presentat la nova edició de la Fira del Tap i el Suro, que tindrà lloc aquest cap de setmana a Cassà i on s’han programat més de 40 activitats. Aquest és un esdeveniment al voltant del món del suro, un producte natural molt arrelat a la majoria dels municipis del massís de les Gavarres.

En aquesta edició,  s’estrenarà el vídeo “Cassà, poble taper” on s’explica el procés de fabricació d’un tap de suro en l’actualitat, des de la pela del suro, passant pel procés industrial de fabricació del tap a les empreses del suro de Cassà fins a l’ampolla de vi o cava.

A més, també es projectarà la pel·lícula “Suro” amb l’assistència del director Mikel Gurrea i de l’actor Josep Estragués. Premi Gaudí a Millor direcció novella i Millors protagonistes als XV Premis Gaudí, i Premi Irizar al Cinema Basc, Premi Fipresci i Premi al millor guió basc al Festival de Sant Sebastià.

La Fundació Institut Català del Suro i el Consell Regulador de la DO Empordà, han presentat les novetats del projecte de Taps de Finca, en el marc de la Fira, en Xavier Albertí com a president del Consell Regulador de la DO Empordà ha posat en valor la producció surera catalana i el projecte Taps de Finca, que uneix el món del suro i del vi. Com a anècdota ha explicat el cas d’Azaruja que rep el nom de “l’Aldeia dos catalães”, a Portugal. És la història d’unes quantes famílies de Cassà que van exportar la tradició tapera cassanenca a Portugal i que el GREC (Grup d’Estudis Cassanencs) presentarà com a publicació a la fira.

L’Albert Hereu, director de la Fundació Institut Català del Suro, ha incidit en la sostenibilitat del suro, un producte de la terra que a més de ser de proximitat, contribueix a reduir la petjada ecològica, en el món del vi, tant l’ampolla de vidre com el tap és un dels envasos més ecològics dels que podríem trobar al mercat, en contraposició amb altres alternatives que es presenten als embalatges de la majoria dels productes. També ha destacat que el suro encara és el gran desconegut dins els elements que formen part del món del vi i que la Fira del Tap i el Suro és un esdeveniment que dona veu a tota aquesta indústria.

El regidor de Promoció Econòmica, Joan Casabó ha agraït la col·laboració de totes les persones i entitats que han participat en l’organització de la Fira del Tap.

Ha volgut destacar que quan obrim una ampolla ho fem acariciant el tap i essent conscient que tenen dues històries compartides: la d’unes vinyes que donen els seus fruits després d’anys de patiment enfront del vent i el sol, i la d’una alzina encorbada pel vent i endurida pel sol que es despulla per vosaltres un cop cada 15 anys per conservar les idees en forma de vi que un sommelier va tenir la gosadia d’imaginar i que tots gaudim alçant les copes i brindant.

El tap de finca ajuda a posar en producció els boscos de sureda de Catalunya

L’any 2022 es van fabricar 180.000 Taps de Finca provinents d’unes 53 hectàrees de sureda.

Aquestes dades demostren que el projecte de Tap de Finca ajuda a posar en producció els boscos de sureda a Catalunya, que si assoleixen el seu màxim potencial productiu poden passar de l’extracció de 7.000 tones de suro anuals  a 11.000 tones. Una xifra de matèria primera que la indústria surera catalana té capacitat per absorbir en la seva totalitat.

Catalunya compta actualment amb 124.000 hectàrees de sureda, la meitat de les quals són suredes pures. La seva gestió és una condició indispensable no només per la bona producció de la sureda, sinó també per obtenir els valors ambientals i beneficis que ofereix, com el manteniment de la biodiversitat de l’hàbitat, la prevenció d’incendis, evitar l’erosió o la regulació del cicle de l’aigua. El bosc de sureda també ofereix altres serveis ambientals com l’ecoturisme, la cacera o la recollida de bolets i tòfones.

El projecte Taps de Finca

El projecte Taps de Finca, impulsat per la DO Empordà i per la Fundació Institut Català del Suro amb el suport de l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya, fa referència als taps de proximitat elaborats amb suro autòcton i de qualitat extret d’alzines sureres ubicades als mateixos cellers empordanesos o a explotacions properes. Actualment, hi participen 9 tapers, 4 preparadors, 1 associació de gestors forestals i 13 cellers, que elaboren unes 35 referències de vins amb Tap de Finca.

Finalment, la jornada ha acabat amb el tast de vins tapats amb Taps de Finca, conduït per l’enòloga i sommelier, Marta Arenas.

Més de 40 activitats programades

Per aquesta edició, la programació de la Fira del Tap i el Suro comptarà com sempre amb actes molt diversos i adreçats a tots els públics: visites a fàbriques surotaperes, tastos de vins i caves, maridatges de vins amb música, pela del suro a la sureda, tallers de manualitats amb suro, activitats familiars, concerts amb música d’arrel, demostració de l’antic ofici de taper, venda de productes elaborats amb suro i molt més!

Podeu consultar el programa de la fira a la web: www.firadeltap.cat.

Publicat a

Es jubila Miquel Mascort després de 49 anys de dedicació al suro

El fins ara responsable financer de l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya, Miquel Mascort, s’ha jubilat aquest mes de març després de gairebé 50 anys treballant a l’entitat.

La trajectòria

Els seus inicis, amb 14 anys, van ser l’abril de l’any 1974 com a aprenent del llavors secretari del Grupo Provincial de la Industria y Comercio del Corcho, ens que l’1 de gener del 1978 es va convertir en l’actual AECORK.

De llavors ençà, s’ha encarregat de qüestions com la comptabilitat de l’associació, les declaracions fiscals, la negociació del conveni col·lectiu, l’elaboració d’estudis sectorials o de les relacions amb l’empresariat surer català.

Durant la seva trajectòria ha coincidit amb sis presidents i cinc secretaris generals diferents i ha treballat en tres seus diferents de l’entitat. Mascort recorda que “el primer despatx on vaig treballar era un antic quiròfan, ja que la seu de l’entitat es trobava a l’antic edifici de Mútua Corchera”. Més tard, l’any 1981, l’associació es va traslladar en un edifici del carrer Hortal d’en Pou de Palafrugell fins que finalment el 2005 es va situar a la seu actual del carrer Miquel Vincke i Meyer a l’antic complex fabril de La Bòbila.

Al llarg de gairebé cinquanta anys, ha viscut molts canvis en el sector del suro com la modernització del sector, la reestructuració del sector amb els primers informes comercials, la incorporació dels primers perfils tècnics a les empreses sureres, les primeres indústries sureres certificades en sistemes de normalització que van ser pioneres a Catalunya, la creació d’una entitat de referència pel sector com l’Institut Català del Suro o l’impuls pel sector que va suposar l’entrada de Miquel Clopés com a director gerent d’AECORK i posteriorment de l’ICSuro. Uns canvis que també es van produir a nivell intern: “quan vaig començar només teníem una calculadora i una màquina d’escriure, vaig haver d’esperar cinc anys perquè arribessin els primers ordinadors”.

D’entre tots aquests anys de dedicació al sector surer, Miquel Mascort recorda amb satisfacció la primera edició dels Premis Gla d’Or que reconeix que “van portar molta feina però que van ser d’allò més multitudinaris amb més de quaranta empreses assistents”, la fita que va suposar l’entrega del guardó l’any 2006 als llavors Prínceps d’Astúries i actuals Reis d’Espanya o anècdotes com el dia que el President de la Generalitat Jordi Pujol va anar a inaugurar el laboratori de l’Institut Català del Suro i es va espatllar l’equip de megafonia just abans de començar els parlaments. “Ens va preguntar si el sentíem si cridava i va dir que no feia falta micròfon”, riu Mascort.

Treballador i sempre discret, “jo treballo però a mi no se m’ha de veure” diu, reconeix que ha gaudit de la feina “perquè sempre hi ha coses ben variades per fer” i que el del suro “és un món que enganxa i apassiona” i que li ha permès conèixer molta gent.

Agraïment sectorial

Per Joan J. Puig, president d’AECORK, “en Miquel Mascort ha estat des de l’inici un pilar d’aquesta associació i un gran coneixedor del suro que ha ajudat a empènyer el sector surer català i que és conegut i apreciat per tots els qui formem part de la gran família del suro”.

Publicat a

Joan Laporta recull la joia del Gla d’Or en nom del Barça

El Futbol Club Barcelona va ser un dels guardonats als XXX Premis Gla d’Or en reconeixement a totes les ampolles tapades amb suro que es destapen arreu del món per celebrar els seus èxits esportius.

El president d’AECORK, Joan J. Puig, ha pogut fer entrega de la joia en mà al president del FC Barcelona, Joan Laporta, per formalitzar el reconeixement.

Gràcies per l’atenció rebuda i per haver-nos permès gaudir d’una bona nit de Futbol amb el Barça – Cadis.

Publicat a

La pel·lícula “Suro”, la Confederación Española de Consejos Reguladores Vitivinícolas i el Futbol Club Barcelona reben el XXX Premi Gla d’Or

El sector surer català s’ha reunit a la seva gala anual per celebrar els 30 anys dels Premis Gla d’Or, que des del 1990 entrega l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK) en reconeixement a les personalitats, institucions, professionals o iniciatives que amb la seva tasca reivindiquen el suro i els seus valors intrínsecs tant a nivell nacional com internacional.

La Nit dels Gla d’Or s’ha celebrat aquest divendres 28 d’octubre en una gala al Museu del Suro de Catalunya, un aliat natural que s’ha escollit per acollir la trentena edició dels premis per la tasca de difusió imprescindible que fa a favor del sector del suro. Aquesta ha estat la primera entrega dels premis que s’ha celebrat presencialment des de l’esclat de la covid-19, esdevenint tota una festa no només per la retrobada dels principals actors del sector sinó també per la celebració dels 30 anys dels guardons.

Joan J. Puig, president d’AECORK, considera que “durant aquestes tres dècades hem aconseguit proclamar ambaixadors del suro d’arreu del món, que han dignificat i reivindicat aquest material tan noble que té implicacions socials i sostenibles úniques i que els tapers transformem amb el màxim rigor perquè acompanyi els millors vins i caves que hi ha al mercat”.

Els guardonats

– La pel·lícula “Suro”. És el primer llargmetratge del director basc Mikel Gurrea, que es va presentar a la secció oficial del Festival de Cinema de Sant Sebastià del 2022. Es distingeix per portar a la gran pantalla les implicacions de l’explotació de la sureda, una mostra extraordinària de comunió amb la naturalesa, esforç, gestió sostenible dels boscos i reivindicació de la vida rural. 

– La Confederación Española de Consejos Reguladores Vitivinícolas. Associació sense ànim de lucre que integra 50 consells reguladors que representen a 54 denominacions d’origen vitivinícoles i més de 3.600 cellers de tot el país. Es guardona la seva tasca de representació dels interessos del sector vitivinícola davant de les institucions i els seus esforços per avançar d’una forma sostenible.

– El Futbol Club Barcelona. Entitat esportiva d’abast mundial gràcies als èxits de la qual es destapen milions d’ampolles dels millors vins i caves de tot el món. Se’l guardona pel seu foment a aquest ritual de consum únic que es destapar una ampolla i pel seu suport als cellers i als vins i caves de Catalunya.

AECORK i els Premis Gla d’Or

L’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya és una entitat que aglutina les principals empreses fabricants i/o comercialitzadores de productes de suro que exporten als principals mercats vitivinícoles mundials.

El premi Gla d’Or, una joia de solapa que simbolitza una gla, es va crear el 1990 per a reconèixer la tasca que institucions, organismes i personalitats realitzen en favor del suro i indissociablement del vi i del patrimoni gastronòmic en el nostre país. Al llarg dels anys, l’han rebut desenes de figures i institucions com: Álvaro Palacios, el Comitè de la Champagne, la Federación Española del Vino, els germans Roca o Nandu Jubany.

L’entrega dels premis esdevé una oportunitat per apropar els prescriptors d’àmbit mundial a la causa del suro i convertir-los en ambaixadors del material dotant-los d’arguments tècnics i mostrant-los la tecnologia i la innovació aplicada al sector de primera mà. La seva aliança amb el suro és un altaveu per reivindicar que el tap de suro és l’únic producte 100% natural, reutilitzable i reciclable amb el qual es pot tapar una ampolla. A més a més, el tap de suro és l’únic que contribueix a l’òptima maduració del vi en ampolla i que ajuda, alhora, a reduir la petjada de carboni de l’envàs.

L’entrega dels Gla d’Or 2022 s’ha fet gràcies a la col·laboració de la Diputació de Girona, Girona Excel·lent, Casanovas Assessors Fiscals, ERSM Insurance Brokers, l’Ajuntament de Palafrugell, la Fundació Institut Català del Suro, Caves Maria Rigol i Cellers Clos d’Agon.