Les exportacions catalanes de taps per a vins escumosos van augmentar un 25’2% el 2021

Les exportacions catalanes de taps de suro per a vins escumosos van augmentar de valor un 25’2% l’any 2021, superant les dades del 2018, el 2019 i el 2020 tant en tones de taps exportades com en euros. Pel que fa al tap de suro natural, les exportacions a Catalunya van tenir un increment de valor del 4% el 2021 en relació a l’any anterior, establint-se en xifres superiors a les del 2019 tant en tones com en euros. Són dades recopilades per l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK) per mitjà de les xifres publicades a la base de dades de comerç exterior de l’Agència Tributària.

En xifres globals, el total del sector surer català ha tingut un increment de valor del 16’67% en relació a l’any 2020, col·locant-se en dades superiors a les del 2019 tant en tones com en euros. En aquest darrer paràmetre, el valor, també s’ha superat l’històric des de l’any 2016.

En comparació amb la resta d’Espanya, Catalunya representa en valor el 93’45% de les exportacions espanyoles de taps per a vi escumós i un 55% del total exportat pel que fa al tap de suro natural.

Joan J. Puig, president d’AECORK, considera que aquestes dades evidencien que “la recuperació postpandèmica és efectiva i que el sector del suro català es manté líder destacat a nivell nacional en exportacions de taps per a vi escumós i amb la meitat de les exportacions de taps de suro natural del país.  Aquesta bona salut del sector surer català també té implicacions forestals positives amb un increment de la gestió de les suredes i dels seus beneficis mediambientals, econòmics o socials associats”.

Xifres d’exportacions per països

Si s’observen les xifres per països, França és el principal importador de taps de suro natural, seguit d’Itàlia, Suïssa i Estats Units. Pel que fa al tap de suro per a vi escumós, Itàlia, França, Portugal i Estats Units són els principals països importadors. Cal destacar que Portugal ha augmentat un 113% les seves importacions en relació al 2020, mentre que Itàlia i França han incrementat les importacions un 20% i un 28% respectivament l’any 2021.

En quant al tap de vi, el 97’34% del valor exportat i el 93% del pes estan repartits entre 10 països. Pel que fa al tap de cava, les exportacions del 99’6% del valor i del 99’20% del pes estan repartides també entre una desena de països.

 

Homenatge de CELIÈGE a Enric Vigas

La seu de l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK) ha acollit l’acte d’homenatge que la Confederació Europea del Suro (CELIÈGE) ha fet al palafrugellenc Enric Vigas, que va presidir l’entitat durant 11 anys entre el 2010 i el 2021. Vigas no ha pogut assistir a l’acte, però ha estat representat per la seva família. 

L’obertura de l’homenatge ha anat a càrrec de Joan J. Puig, vicepresident de CELIÈGE i president d’AECORK, que ha agraït la tasca d’Enric Vigas i ha destacat el seu compromís amb el col·lectiu surer, que considera clau per la creació, per exemple, d’un ens de referència com l’Institut Català del Suro. 

João Ruiz, president de CELIÈGE, ha fet entrega de la placa d’homenatge a la família Vigas tot lloant la figura d’Enric Vigas per la seva capacitat d’elevar la imatge del suro i extendre el seu missatge arreu. 

Raul Vigas, fill d’Enric Vigas, ha recollit la placa en nom del seu pare agraint el reconeixement a CELIÈGE, a AECORK i a totes les persones que l’han acompanyat al llarg de la seva trajectòria, i ha emplaçat el sector a seguir treballant de forma conjunta per la consecució dels seus objectius compartits com voldria el pare.

La clausura de l’acte ha anat a càrrec de Joan Vigas, alcalde de Palafrugell i germà d’Enric Vigas, que ha posat de relleu el seu compromís amb la vila de Palafrugell, des d’una perspectiva empresarial per mitjà del suro però també territorial o cultural, com per exemple amb la seva passió per les havaneres. 

A l’homenatge hi ha assistit la junta directiva d’AECORK, associació que Enric Vigas va presidir durant 21 anys (1989-2010), representants de la Fundació Institut Català del Suro i membres de la família Vigas. 

Assemblea general de CELIÈGE

L’acte de reconeixement s’ha fet coincidint amb la celebració de l’assemblea general de la Confederació Europea del Suro a Palafrugell, on s’hi han tractat qüestions econòmiques, tècniques o de comunicació. Es tracta de la primera reunió presencial de la CELIÈGE després de més de dos anys de pandèmia, que s’ha fet expressament a Catalunya per portar a terme l’homenatge. 

CELIÈGE és una organització internacional integrada pels 6 principals països amb indústria surera: Espanya, Portugal, França, Alemanya, Gran Bretanya i Itàlia.

El GiG exigeix actuacions efectives a l’N-II i l’AP-7 per reduir les congestions viàries i els accidents

El Grup Impuls per Girona (format per les Cambres de Comerç de Girona, Palamós i Sant Feliu de Guíxols, FOEG, Pimec Girona i Fòrum Carlemany) emplaça les administracions a posar en marxa actuacions per evitar les congestions i l’accidentalitat a l’AP-7, que s’han incrementat a partir de la seva gratuïtat. Aquestes actuacions s’han de portar a terme tant a la pròpia via ràpida com a les vies alternatives, com l’N-II, que cal continuar desdoblant per tal de convertir-la en una alternativa amb més capacitat i seguretat. Creiem que cal més exigència en  l’execució de les infraestructures necessaries i que les solucions que adopti el govern no vagin en detriment de l’economia productiva: menys velocitat, més restriccions a les mercaderies, etcètera.

El corredor viari de Girona, composat per l’AP-7 i l’N-II/A-2, actua com a element estructurador de la mobilitat del territori, doncs ambdues vies recullen la major part del trànsit de la demarcació. A més, per la seva posició estratègica, el tram gironí de l’autopista esdevé el punt de connexió entre Europa i la Península Ibèrica.

La Cambra de Comerç de Girona, juntament amb la Diputació de Girona i Asetrans, va prsentar a finals d’agost de 2021 un estudi previ per definir una estratègia conjunta de mobilitat amb una visió gironina (L’alliberament de peatges a l’AP-7. Efectes, reptes i oportunitats), establint les infraestructures i actuacions que són necessàries per al bon funcionament del nou model de gestió de la xarxa viària, atenent als efectes que calia esperar.

Entre les propostes es destacava la creació de noves sortides al llarg de l’AP-7; la millora dels enllaços, que en el nou escenari de gratuïtat de l’autopista no són eficients; i el necessari desdoblament de l’N-II.

El GiG considera que aquestes mesures en cap cas han de passar per la instauració de nous peatges, sinó per actuacions que permetin fer un manteniment adequat, distribuir millor el trànsit per les nostres comarques i evitar colls d’ampolla.

Cal tenir en compte que amb la gratuïtat els conductors han deixat de ser els finançadors per passar a ser-ho el conjunt dels contribuents del país a través dels recursos públics. Atesa la importància de les infraestructures viàries cal aplicar un model de finançament que garanteixi a llarg termini un equilibri entre finançament i manteniment, i entre utilització i sostenibilitat.

Les retencions més greus es generen a l’AP-7 nord, i en èpoques festives o estivals els nivells de mobilitat entre Barcelona i la Costa Brava augmenten considerablement. Les mesures pal·liatives aplicades fins ara no han acabat de funcionar provocant que en aquest període, les àrees de descans i les estacions de servei es vegin saturades de camions que decideixen no circular.

Accidentalitat

Hi ha un altre fenomen important que agreuja la congestió viària des de la supressió dels peatges: l’increment del volum d’accidents i avaries que es van produir a les 8 vies alliberades de peatges. És normal que amb més trànsit, sobretot quan és dens, es produeixin més interaccions a la via i per tant més topades. També pot haver-hi una falta de costum de conduir en situació de retenció o a grans velocitats d’una part dels conductors que ara han optat per les autopistes. Actualment, davant la falta d’una normativa clara, hi passen tot tipus de vehicles, a l’haver-se convertit de facto, en una autovia (vehicles especials, etc).

Aquest augment de trànsit a l’autopista porta associat un increment de l’accidentalitat en aquesta via. Segons dades del SCT, al conjunt de les autopistes catalanes alliberades al setembre, els sinistres amb víctimes han crescut un 40%. En el cas concret de l’AP-7 en el tram nord, que va des de La Jonquera fins La Roca del Vallès, l’augment dels accidents en els sis primers mesos va ser del 28% respecte els mateixos mesos del 2019.

Manteniment

Amb la reversió a l’Estat de l’autopista AP-7, el MITMA passa a gestionar directament les vies alliberades a través del seu programa de conservació i explotació de carreteres.

A l’abril del 2021 es van licitar sis contractes per la conservació i explotació dels 375km d’autopistes que s’alliberarien a l’agost a Catalunya, amb un pressupost inicial de 119 milions d’euros. En el moment d’alliberament de les vies, els contractes no havien estat licitats, i no va ser fins a finals del mes d’octubre que no es van formalitzar.

El sector de Girona, anomenat sector núm. 4, inclou el tram des de La Jonquera fins a Vidreres (85 km), i tres àrees de servei (La Jonquera, Empordà i Gironès), té una dotació pressupostària de 21,8 milions d’euros en despeses. Al mes de novembre es va adjudicar la gestió d’aquest sector a l’empresa Api Movilidad.

Cal fer un acurat seguiment de la realització d’aquest imprescindible manteniment.

Desmantellament de peatges

Finalment, tot i el retard, el desmantellament de l’estructura física dels peatges es va iniciar a principis de novembre, un cop el MITMA va adjudicar els contractes de conservació i explotació de les dues autopistes alliberades de la seva titularitat. Els primers en retirar-se van ser aquells on es creaven més retencions, a la Roca, Martorell i La Jonquera. Als mesos de gener i febrer es va iniciar el desmantellament dels peatges de la ronda de Girona, començant a l’enllaç de Fornells de la Selva i al de Girona Sud.

Aquest últim enllaç segueix sent un punt crític on acostumen a formar-se importants cues de vehicles doncs l’accés es converteix en un cul d’ampolla on van a parar a una rotonda tots els vehicles que entren i surten de l’autopista i vehicles d’altres vies, com ara la connexió amb Salt. Les retencions es produeixen en hores punta, entre les vuit i les deu del matí i al vespres entre les cinc i les set.  Hi ha calçades poc adequades per aguantar l’elevat nivell de trànsit i on cal un manteniment urgent, com per exemple la sortida nord de Girona.

Noves actuacions

Pel que fa a les intervencions que es proposaven en l’estudi sobre l’AP7, cap d’elles ha estat encara inclosa en els pressupostos de l’Estat. El nou Secretari General d’Infraestructures del Ministeri de Transports de l’Estat, Xavier Flores, a la recent creada Taula d’Infraestructures de les Comarques Gironines, celebrada el passat 9 de març a la Diputació de Girona, va assumir una bona part de les propostes del document de les institucions gironines. Mantenim la confiança en que el coneixement des de la seva tasca anterior al departament de Territori de la Generalitat dels dèficits acumulats a la nostra demarcació li permeti agilitzar tots aquests projectes.

 

Font: FOEG

Es reafirma l’aliança suro-vi amb la FEV

Els sectors del vi i del suro espanyols han reforçat la seva aliança natural per mitjà d’una visita dels membres de la Comissió Executiva de la Federació Espanyola del Vi (FEV) al municipi surer de Cassà de la Selva (Gironès) per conèixer de primera mà el procés de pela de suro i les innovacions posades en marxa en els últims anys a la indústria surera.

L’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK) i la Fundació Institut Català del Suro (ICSuro) han estat els amfitrions d’aquesta visita a la fàbrica elaboradora de taps de suro per a vins escumosos Francisco Oller, SA i a la sureda de Can Vilallonga per veure in situ el procés de lleva del suro tradicional, a més d’un sopar institucional entre la Comissió Executiva de la FEV i la junta directiva d’AECORK i l’ICSuro per intercanviar impressions, coneixements i sinèrgies sobre el present i futur indissoluble dels dos sectors, que a més comparteixen el compromís amb la sostenibilitat, la qualitat i la innovació concretat al conveni signat entre ambdues entitats el 2021.

Joan J. Puig, president d’AECORK i de la Fundació ICSuro, considera que amb aquesta vetllada “hem pogut demostrar a la FEV el treball ingent del sector surer per elaborar taps de qualitat i amb les màximes garanties tècniques per tapar els millors vins, contribuir a la seva evolució positiva i tenir cura del planeta”.

Per part de la FEV, el director general, José Luis Benítez, ha agraït l’hospitalitat d’AECORK i l’ICSuro i ha destacat el vincle natural entre tots dos sectors especialment en qüestions fonamentals per als cellers com la sostenibilitat i l’ecodisseny, que cada cop cobren un paper més important en l’estratègia de les empreses.

Sobre la FEV, AECORK i ICSURO

La Federació Espanyola del Vi és la principal organització empresarial privada de cellers i l’única de caràcter nacional. És una associació sense ànim de lucre creada el 1978 que té per objecte, entre d’altres, la representació, coordinació i defensa dels interessos dels seus associats i del conjunt del sector cellerer espanyol.

L’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK) és una entitat fundada el 1977 que aglutina les principals empreses fabricants i/o comercialitzadores de productes de suro que exporten als principals mercats mundials.

La Fundació Institut Català del Suro és una fundació privada sense ànim de lucre que té com a missió la promoció de tota la cadena de valor del sector surer. Es va constituir el 1991 com a consorci públic-privat i des del 2019 treballa com a fundació per convertir-se en una referència mundial en la investigació del suro.

El suro, vital pel creixement de l’economia vitivinícola

En els darrers anys la participació en el mercat dels vins premium a nivell nacional i internacional ha augmentat considerablement. Però, quines són les claus perquè un vi sigui considerat com a premium? Sens dubte, el sector surer té molt protagonisme en aquesta cadena de valor.

El 31 de maig passat es va celebrar un workshop que recollia i analitzava les dades més interessants sobre l’exportació del sector vitivinícola, a més del creixement de la seva economia en mercats internacionals i el comportament dels consumidors als mercats dels EUA i la Xina. Aquest va ser organitzat per la Fundació Institut Català del Suro (ICSuro), l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK) i Associació Portuguesa del Suro (APCOR).

Hi van participar grans experts del sector a nivell nacional i internacional, com Pau Roca, director general de l’Organització Internacional de la Vinya i el Vi (OIV), Dorian Tang, Education Director a “ASC Fine Wines” principal importador i distribuïdor de vins a la Xina i Mike Veseth, editor de “The Wine Economist” qualificat com el millor bloc del món sobre vi el 2015.

En primer lloc, Pau Roca va explorar les oportunitats de l’economia vitivinícola a Espanya, la seva exportació i el paper fonamental que el sector surer obté en el creixement. “El suro és un material natural que permet un millor envelliment del vi i els taps ofereixen un balanç de carboni negatiu. Però el més important és la sostenibilitat i els milers d’hectàrees que hi ha darrere de cada tap, les saques que es fan cada 9/14 anys, el bosc… És meravellós poder sostenir això gràcies als taps i, per tant, els avantatges que aporta el suro a l’economia vitivinícola són incomparables a altres materials” afirmava Pau Roca al seminari.

Aquestes declaracions van ser corroborades pels experts internacionals, que van fer un recorregut pels punts clau a l’economia del sector vitivinícola als Estats Units i la Xina, i, a més, van destacar els reptes actuals de l’exportació del vi espanyol a aquests mercats.“Els consumidors habituals de vi ja no busquen “les millors gangues”, sinó que es decanten pel factor premium del mateix, i la major part d’aquests són tapades amb suro” afirma Mike Veseth. D’altra banda, Dorian Tang reforçava l’argument del consum a nivell internacional de vi premium i l’associava a aquells segellats amb suro: “A la Xina és cada vegada més gran la tendència de segellat sostenible d’ampolles de vi, i el suro es relaciona directament amb això. A més, és sinònim de qualitat, ja que el 95% dels millors vins a la Xina estan segellats amb suro.”

El suro és el tancament perfecte pel vi

Segons el recent estudi de Nielsen, empresa líder mundial en informació sobre tendències de consum, dades i anàlisi d’audiències, realitzada el 2020, als Estats Units hi ha una notòria preferència per l’ús del suro natural a l’hora de comprar vins premium. Més del 70% de les 100 millors marques de vi premium estan segellades amb suro, i, a més, aquestes han crescut en vendes i participació de mercat en els darrers anys.

Així ho afirmen experts del sector surer. Segons Joan J. Puig, president d’AECORK: “Ha quedat demostrat que els mercats internacionals tenen preferència pel tap de suro i que els consumidors ho perceben com una garantia que el vi que tanca és de qualitat. Per les seves característiques tècniques, les seves implicacions sostenibles i el seu compromís amb el manteniment de la biodiversitat de la surera, el suro és insubstituïble. Som surers i estem orgullosos de defensar el que és natural. Al món seguirem demanant que siguin ambaixadors del nostre producte”.

“Estem molt satisfets del resultat del workshop per la qualitat de les ponències i el número de públic assistent. Crec que la informació proporcionada facilitarà l’adopció de decisions estratègiques encertades als cellers en un context internacional extremadament convuls. Amb aquest webinar consolidem l’aliança suro-vi, que va molt més enllà del tancament de les ampolles” afirma Albert Hereu, Director de la Fundació Institut Català del Suro i portaveu de la iniciativa InterCork.

Inscriu-te al workshop d’exportacions del sector vitivinícola

El proper 31 de maig a les 16:00 aprofundirem sobre els reptes i les oportunitats actuals de l’exportació de vi espanyol als mercats internacionals més importants.

Per fer-ho, comptarem amb Pau Roca, director general de l’Organització Internacional de la Vinya i el Vi; Mike Veseth, del blog “The Wine Economist”, expert en exportació i economia del vi als EUA; i Dorian Tang, de ASC Fine Wines, principal importador de vins a la Xina. No t’ho pots perdre!

Inscriu-te en aquest enllaç.

Inquietud entre els empresaris gironins i solidaritat amb el poble ucraïnès

Aquest dijous va tenir lloc la reunió de la Junta Rectora de la FOEG en la que es va tractar, fonamentalment, del nou escenari econòmic derivat del conflicte Ucraïna – Rússia i del seu impacte en les empreses gironines.

Laia Cañigueral, delegada del govern a Girona, va ser convidada a la reunió i va poder escoltar les reflexions i neguits exposats pels diversos sectors empresarials representats.

Des d’ ASETRANS i en nom del transport, es va exposar que els problemes del sector venen de lluny, i que l’augment del preu del carburant ha estat el detonant d’un sector ja molt fràgil que requereix ser tractat com a sector essencial que és. Només cal veure els problemes que genera quan s’atura.
Malgrat tot, a les comarques de Girona, es van aprendre lliçons del 2008 i s’ha notat, ja que en cap moment s’ha deixat de donar servei.

Pel que fa al preu de l’energia la Junta de la Foeg va expressar la necessitat de donar una resposta ràpida, i després d’estudiar diferents opcions proposa desvincular de seguida el gas del càlcul del preu. Amb aquesta mesura l’estat espanyol hauria estalviat 1.500 milions d’euros mensuals des de l’octubre, que paguem els consumidors. La FOEG defensa que és millor corregir el mercat que subvencionar-lo.

I paral·lelament van demanar impulsar la cogeneració a les empreses.
També es va reflexionar sobre el canvi de necessitats, i que quan es va pensar en l’ús dels fons Next Generation, hi havia un altre escenari, en algunes coses han canviat les prioritats, i s’haurien d’adaptar.

Des del Col·legi d’Economistes es posà de manifest que Catalunya té una pressió fiscal molt elevada en comparació amb altres territoris (30 tributs exclusivament catalans), i que si no som competitius fiscalment no podrem afrontar els altres problemes plantejats.

La manca de personal per cobrir els llocs de treball, tornà a ser posat sobre la taula, un problema compartit pels sectors tecnològic, metal·lúrgic, turisme i construcció. Fins al punt que, d’aquest darrer sector, queden licitacions d’obra sense fer per manca de treballadors.

Respecte al turisme, de moment la situació no és de gravetat. Malgrat alguns hotels esperen que s’estabilitzin els preus abans d’obrir portes i que en alguns llocs molt concrets puguin notar que hi ha menys turistes de Rússia i Ucraïna, en general les reserves estan anant bé.

En resum els tres elements claus per entendre la situació actual són: la inflació, l’energia i les matèries primeres. Cal apostar pel ser el màxim autosuficients possible. Hem de mirar cap a dins la Unió Europea i evitar escenaris que ho fiïn tot a la globalització, ja que experiències ben recents han evidenciat la debilitat del model.

I com a conclusions les solucions més urgents que aporta la Patronal gironina, i que farà arribar als estaments corresponents, són:
– Baixar els impostos de l’energia i del carburant, ja que són uns ingressos que l’estat no tenia previstos i per tant hi ha marge per fer-ho.
– Deslligar el preu del gas del càlcul del preu de l’electricitat.
– Incentivar la cogeneració energètica.
– Allargar la carència dels ICOS, una mesura que pot salvar moltes empreses.

Els membres de Junta de la FOEG van aprofitar comunicar que dimarts es va fer entrega de 3.5 tones d’aliments al consolat d’Ucraïna com a mostra de la solidaritat del sector empresarial.

Laia Cañigueral, delegada del Govern a Girona, ha expressat l’agraïment per estar convidada i poder tenir aquesta radiografia de primera mà. La delegada ha recollit totes les aportacions que s’han fet durant la trobada i s’ha compromès a treballar-hi des de la Delegació del Govern, i traslladar-les a les diferents conselleries de la Generalitat de Catalunya perquè les tinguin en compte a l’hora de posar en marxa polítiques públiques que contribueixin a revertir aquesta situació, així com reclamar al Govern de l’Estat que hi aporti solucions de forma urgent.

Sobre la FOEG

La Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG) és un lobby empresarial que defensa els interessos dels gremis, organitzacions sectorials i empreses associades. La patronal gironina compta actualment amb més de setanta associats que suposen una representativitat de 15.000 empreses de tots els sectors.

Des del 1987, any en què es va constituir, treballa al servei de l’empresariat per
impulsar el desenvolupament i el creixement de l’economia de les comarques de Girona.

La FOEG està composada pels sectors més rellevants de l’economia gironina: ANAFRIC, Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA Girona), Associació Autònoma d’Empresaris de la Fusta de les comarques gironines, Associació de Càmpings de Girona, Associació de Fabricants de Xocolates, Bombons i Caramels de la província de Girona, Associació d’Empresaris i Emprenedors de Girona (AEEG), Associació d’Entitats Concessionàries de Serveis i Escoles Nàutiques catalanes, Associació de Terrissaires i Ceramistes de les comarques gironines, Associació d’Empresaris de Comerç i Reparació de Vehicles i Embarcacions de les comarques gironines (CORVE), Associació d’Empresaris del Comerç de Productes Agropecuaris i d’Alimentació (AECPA), Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK), Associació d’Empreses de Noves Tecnologies de Girona (AENTEG), Associació d’Enginyers Tècnics Industrials de Girona (AETIG), Associació d’Entitats de Salut de les comarques gironines, Associació d’Indústries Tèxtils de les comarques gironines, Associació Gironina Farmacèutica Empresarial (AGFE), Associació Transports Girona (ASETRANS), Associació Turística d’Apartaments (ATA), Col·legi d’Economistes de Catalunya, seu territorial de Girona, Federació Empresarial de Carns i Indústries Càrnies (FECIC), Federació de Comerç de les Comarques Gironines, Federació d’Hostaleria de les comarques de Girona, Gremi d’Instal·ladors de Girona, Metall Girona, Turisme Rural Girona, Unió d’Empresaris de la Construcció (UEC), Unió Intersectorial Empresarial del Ripollès (UIER) i Unió Intersectorial d’Empresaris de la Garrotxa.

Font: FOEG

La gestió sostenible de la sureda redueix el risc d’incendis forestals

Aquest 21 de març celebrem el Dia Internacional dels Boscos. Aquest any, l’ONU ha decidit enfocar aquest dia a l’ODS 12: “Garantir modalitats de consum i producció sostenibles”. Aquest enfocament evidencia l’estratègica dimensió que adquireixen els boscos en la resposta al canvi climàtic a través de la bioeconomia com a font principal de biomaterials carboni-neutrals.

Entre aquests biomaterials d’origen forestal, a més de la fusta i el bambú, destaca el suro, produït a la Mediterrània occidental i amb diferents aplicacions com els taps, aïllaments a la construcció, elements de decoració, roba, sabates, entre d’altres. L’ús del suro genera una complexa cadena de valor formada en bona mesura per PIMES fortament arrelades al territori i claus en la lluita contra la despoblació rural.

Segons Eduardo Rojas, president de PEFC Internacional i president de l´Associació d´Enginyers de Montes, “El suro és un dels exemples més obvis de cadena de valor sostenible en totes les seves dimensions: ambiental, social i, a més, d´una dimensió cultural evident .” A més, el suro és un material que, gràcies a les seves propietats, es converteix en un gran aïllant i protector davant del foc.

Durant el mes de maig comença la saca del suro, període en el qual, fins a finals d’agost, es treballa l’extracció de l’escorça externa de les sureres, el suro. Aquesta capa és l’encarregada de protegir l’alzina surera davant el risc d’incendis, ja que és un abric natural ignífug que es crema superficialment en cas d’incendi, però manté l’arbre viu. Per això, la prèvia gestió dels boscos de sureres per reduir les probabilitats que un foc s’iniciï es converteix en una cosa fonamental.

Joan J. Puig, president d’AECORK, destaca que “a més de ser una barrera natural contra el foc, les suredes són una joia natural que cal preservar, ja que compten amb una gran biodiversitat, són embornal de CO2, contribueixen a l’aprofitament forestal sostenible, són una barrera contra la desertificació i ens ofereixen un producte natural, sostenible i amb unes propietats úniques com el suro.”
La reducció del risc d’incendi gràcies a la gestió de l’alzina surera es deu als treballs silvícoles de desbrossament, tales selectives i neteja de camins forestals.

Patrícia Jové, doctora responsable de l’àrea de R+D de la Fundació Institut Català del Suro, destaca que “l’alzina surera es considera una espècie altament resistent al foc a causa de les propietats aïllants de la seva escorça i està demostrat que els efectes d’un incendi observen com a màxim a les capes més externes d’1-2 mm. Després de l’incendi, es manté la capacitat de rebrot de la tija i la copa.”

A l’hora de planificar la prevenció, és important tenir en compte i treballar sobre tres elements clau: la sensibilització de la societat, la silvicultura i l’organització preventiva.

En primer lloc, cal conscienciar la societat de les diferents actituds que puguin provocar un focus dincendi, promovent lempatia cap a sectors afectats o mitjançant la formació de professionals i portaveus.

D’altra banda, realitzar tasques de silvicultura preventiva, és a dir activitats de prevenció que afavoreixin el control i l’extinció d’un possible incendi, com ara. crear discontinuïtats a la vegetació, tallafocs adequats a l’alçada de l’arbrat o fins i tot la realització de cremes controlades a l’hivern per disminuir el combustible al bosc.

Finalment, cal destacar l’estructura de treball organitzada per lluitar contra l’aparició i el desenvolupament dels incendis. El principal objectiu de l’estructura preventiva és que els professionals encarregats facin tasques de vigilància i detecció de possibles focus, utilitzant mitjans com casetes de vigilància, helicòpters, sensors de radiació infraroja, satèl·lits geoestacionaris o personal mòbil en vehicles o caminant; perquè, una vegada detectat, apagueu-ho amb caràcter immediat.

LA FUNDACIÓ INSTITUT CATALÀ DEL SURO
L’Institut Català del Suro (ICSuro) és una fundació privada sense ànim de lucre i de caràcter científic la missió del qual és la valorització del sector surer. Entre les principals línies d’actuació hi ha la investigació sobre la interacció suro-vi.

AECORK
L’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK) és una entitat que aglutina les principals empreses fabricants i/o comercialitzadores de productes de suro que exporten als principals mercats vitivinícoles mundials.

Preocupació per l’escalada del preu de l’energia i la manca de matèries primeres

Un dels primers sectors afectats, i que repercuteix en tots els altres, és el transport. Des d’Asetrans es recomana a les empreses distribuïdores repercutir la pujada del preu del combustible en els serveis, per així garantir la continuïtat de les empreses. Davant de la incertesa de no saber quant durarà la crisi energètica, no es pot treballar amb marges negatius o les companyies entraran en fallida. Les empreses productives en general, encara que algunes de concretes han aturat la producció, aguanten l’envestida gràcies a l’alta demanda que ha provocat la crisi de la Covid i manifesten que en condicions normals no seria sostenible.

Metall Girona, l’associació surera Aecork, l’Associació de ceramistes i algunes empreses papereres i químiques, manifesten que les empreses han repartit la pujada entre el preu del producte i la reducció del marge. Això es pot aguantar mentre encara surti a compte produir. Algunes han fet canvis de torns i han treballat en hores vall, altres tenien matèries primeres en estoc però el comú denominador és que totes tenen molta feina i això ho compensa tot.

No obstant, els diferents sectors manifesten preocupació per la manca de matèries primeres si aquesta crisi s’allarga gaire més en el temps. Moltes empreses havien invertit en renovables fa poc, calderes de biomassa i plaques solars, i ara aquest fet també els està ajudant. Pel que fa al turisme, des de l’Associació de Càmpings de Girona, l’Associació de Cases de Turisme Rural Girona Costa Brava Pirineu i la Federació d’Hostaleria també manifesten que hi ha preocupació pels costos de l’electricitat, els preus de les reserves estaven calculats abans de l’escalada, però de moment no tenen cancel·lacions.

De moment les empreses estan absorbint l’increment de preus i no saben fins on podran aguantar. Des de la FECIC, el sector càrnic, coincideixen amb que ho estan compensant entre el preu i la disminució del marge comercial, però alerten del risc de la manca de matèries primeres a mig termini. Aquest, segons tots els sectors, és el tema que més preocupa. L’Associació de la Fusta de Girona, empreses tecnològiques i Metall Girona, ja fa mesos que pateixen la manca de subministrament. En aquest sentit, també la Unió d’Empresaris de la Construcció manifesta que les empreses s’estan veient afectades per l’increment de cost dels materials i les dificultats de subministrament dels mateixos. I és que la crisi actual posa en estat d’alerta els sectors alimentaris.

La manca de blat de moro, de blat, d’oli de girasol, etc, pot ser un autèntic problema en pocs mesos. Si ara Ucraïna no planta cereals i la UE ha vetat la compra a Rússia, el mercat quedarà molt complicat per Europa. D’altra banda, la FOEG fa una crida a les empreses gironines a solidaritzar-se amb el poble ucraïnès i ha engegat una campanya de recollida de productes de primera necessitat, especialment aliments i material sanitari, a la que les empreses estan responent amb molta generositat.

(Font: FOEG)