El Grup Impuls per Girona (format per les Cambres de Comerç de Girona, Palamós i Sant Feliu de Guíxols, FOEG, Pimec Girona i Fòrum Carlemany) emplaça les administracions a posar en marxa actuacions per evitar les congestions i l’accidentalitat a l’AP-7, que s’han incrementat a partir de la seva gratuïtat. Aquestes actuacions s’han de portar a terme tant a la pròpia via ràpida com a les vies alternatives, com l’N-II, que cal continuar desdoblant per tal de convertir-la en una alternativa amb més capacitat i seguretat. Creiem que cal més exigència en l’execució de les infraestructures necessaries i que les solucions que adopti el govern no vagin en detriment de l’economia productiva: menys velocitat, més restriccions a les mercaderies, etcètera.
El corredor viari de Girona, composat per l’AP-7 i l’N-II/A-2, actua com a element estructurador de la mobilitat del territori, doncs ambdues vies recullen la major part del trànsit de la demarcació. A més, per la seva posició estratègica, el tram gironí de l’autopista esdevé el punt de connexió entre Europa i la Península Ibèrica.
La Cambra de Comerç de Girona, juntament amb la Diputació de Girona i Asetrans, va prsentar a finals d’agost de 2021 un estudi previ per definir una estratègia conjunta de mobilitat amb una visió gironina (L’alliberament de peatges a l’AP-7. Efectes, reptes i oportunitats), establint les infraestructures i actuacions que són necessàries per al bon funcionament del nou model de gestió de la xarxa viària, atenent als efectes que calia esperar.
Entre les propostes es destacava la creació de noves sortides al llarg de l’AP-7; la millora dels enllaços, que en el nou escenari de gratuïtat de l’autopista no són eficients; i el necessari desdoblament de l’N-II.
El GiG considera que aquestes mesures en cap cas han de passar per la instauració de nous peatges, sinó per actuacions que permetin fer un manteniment adequat, distribuir millor el trànsit per les nostres comarques i evitar colls d’ampolla.
Cal tenir en compte que amb la gratuïtat els conductors han deixat de ser els finançadors per passar a ser-ho el conjunt dels contribuents del país a través dels recursos públics. Atesa la importància de les infraestructures viàries cal aplicar un model de finançament que garanteixi a llarg termini un equilibri entre finançament i manteniment, i entre utilització i sostenibilitat.
Les retencions més greus es generen a l’AP-7 nord, i en èpoques festives o estivals els nivells de mobilitat entre Barcelona i la Costa Brava augmenten considerablement. Les mesures pal·liatives aplicades fins ara no han acabat de funcionar provocant que en aquest període, les àrees de descans i les estacions de servei es vegin saturades de camions que decideixen no circular.
Accidentalitat
Hi ha un altre fenomen important que agreuja la congestió viària des de la supressió dels peatges: l’increment del volum d’accidents i avaries que es van produir a les 8 vies alliberades de peatges. És normal que amb més trànsit, sobretot quan és dens, es produeixin més interaccions a la via i per tant més topades. També pot haver-hi una falta de costum de conduir en situació de retenció o a grans velocitats d’una part dels conductors que ara han optat per les autopistes. Actualment, davant la falta d’una normativa clara, hi passen tot tipus de vehicles, a l’haver-se convertit de facto, en una autovia (vehicles especials, etc).
Aquest augment de trànsit a l’autopista porta associat un increment de l’accidentalitat en aquesta via. Segons dades del SCT, al conjunt de les autopistes catalanes alliberades al setembre, els sinistres amb víctimes han crescut un 40%. En el cas concret de l’AP-7 en el tram nord, que va des de La Jonquera fins La Roca del Vallès, l’augment dels accidents en els sis primers mesos va ser del 28% respecte els mateixos mesos del 2019.
Manteniment
Amb la reversió a l’Estat de l’autopista AP-7, el MITMA passa a gestionar directament les vies alliberades a través del seu programa de conservació i explotació de carreteres.
A l’abril del 2021 es van licitar sis contractes per la conservació i explotació dels 375km d’autopistes que s’alliberarien a l’agost a Catalunya, amb un pressupost inicial de 119 milions d’euros. En el moment d’alliberament de les vies, els contractes no havien estat licitats, i no va ser fins a finals del mes d’octubre que no es van formalitzar.
El sector de Girona, anomenat sector núm. 4, inclou el tram des de La Jonquera fins a Vidreres (85 km), i tres àrees de servei (La Jonquera, Empordà i Gironès), té una dotació pressupostària de 21,8 milions d’euros en despeses. Al mes de novembre es va adjudicar la gestió d’aquest sector a l’empresa Api Movilidad.
Cal fer un acurat seguiment de la realització d’aquest imprescindible manteniment.
Desmantellament de peatges
Finalment, tot i el retard, el desmantellament de l’estructura física dels peatges es va iniciar a principis de novembre, un cop el MITMA va adjudicar els contractes de conservació i explotació de les dues autopistes alliberades de la seva titularitat. Els primers en retirar-se van ser aquells on es creaven més retencions, a la Roca, Martorell i La Jonquera. Als mesos de gener i febrer es va iniciar el desmantellament dels peatges de la ronda de Girona, començant a l’enllaç de Fornells de la Selva i al de Girona Sud.
Aquest últim enllaç segueix sent un punt crític on acostumen a formar-se importants cues de vehicles doncs l’accés es converteix en un cul d’ampolla on van a parar a una rotonda tots els vehicles que entren i surten de l’autopista i vehicles d’altres vies, com ara la connexió amb Salt. Les retencions es produeixen en hores punta, entre les vuit i les deu del matí i al vespres entre les cinc i les set. Hi ha calçades poc adequades per aguantar l’elevat nivell de trànsit i on cal un manteniment urgent, com per exemple la sortida nord de Girona.
Noves actuacions
Pel que fa a les intervencions que es proposaven en l’estudi sobre l’AP7, cap d’elles ha estat encara inclosa en els pressupostos de l’Estat. El nou Secretari General d’Infraestructures del Ministeri de Transports de l’Estat, Xavier Flores, a la recent creada Taula d’Infraestructures de les Comarques Gironines, celebrada el passat 9 de març a la Diputació de Girona, va assumir una bona part de les propostes del document de les institucions gironines. Mantenim la confiança en que el coneixement des de la seva tasca anterior al departament de Territori de la Generalitat dels dèficits acumulats a la nostra demarcació li permeti agilitzar tots aquests projectes.
Font: FOEG