Publicat a

Les exportacions catalanes de taps per a vins escumosos van augmentar un 25’2% el 2021

Les exportacions catalanes de taps de suro per a vins escumosos van augmentar de valor un 25’2% l’any 2021, superant les dades del 2018, el 2019 i el 2020 tant en tones de taps exportades com en euros. Pel que fa al tap de suro natural, les exportacions a Catalunya van tenir un increment de valor del 4% el 2021 en relació a l’any anterior, establint-se en xifres superiors a les del 2019 tant en tones com en euros. Són dades recopilades per l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK) per mitjà de les xifres publicades a la base de dades de comerç exterior de l’Agència Tributària.

En xifres globals, el total del sector surer català ha tingut un increment de valor del 16’67% en relació a l’any 2020, col·locant-se en dades superiors a les del 2019 tant en tones com en euros. En aquest darrer paràmetre, el valor, també s’ha superat l’històric des de l’any 2016.

En comparació amb la resta d’Espanya, Catalunya representa en valor el 93’45% de les exportacions espanyoles de taps per a vi escumós i un 55% del total exportat pel que fa al tap de suro natural.

Joan J. Puig, president d’AECORK, considera que aquestes dades evidencien que “la recuperació postpandèmica és efectiva i que el sector del suro català es manté líder destacat a nivell nacional en exportacions de taps per a vi escumós i amb la meitat de les exportacions de taps de suro natural del país.  Aquesta bona salut del sector surer català també té implicacions forestals positives amb un increment de la gestió de les suredes i dels seus beneficis mediambientals, econòmics o socials associats”.

Xifres d’exportacions per països

Si s’observen les xifres per països, França és el principal importador de taps de suro natural, seguit d’Itàlia, Suïssa i Estats Units. Pel que fa al tap de suro per a vi escumós, Itàlia, França, Portugal i Estats Units són els principals països importadors. Cal destacar que Portugal ha augmentat un 113% les seves importacions en relació al 2020, mentre que Itàlia i França han incrementat les importacions un 20% i un 28% respectivament l’any 2021.

En quant al tap de vi, el 97’34% del valor exportat i el 93% del pes estan repartits entre 10 països. Pel que fa al tap de cava, les exportacions del 99’6% del valor i del 99’20% del pes estan repartides també entre una desena de països.

 

Publicat a

Homenatge de CELIÈGE a Enric Vigas

La seu de l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK) ha acollit l’acte d’homenatge que la Confederació Europea del Suro (CELIÈGE) ha fet al palafrugellenc Enric Vigas, que va presidir l’entitat durant 11 anys entre el 2010 i el 2021. Vigas no ha pogut assistir a l’acte, però ha estat representat per la seva família. 

L’obertura de l’homenatge ha anat a càrrec de Joan J. Puig, vicepresident de CELIÈGE i president d’AECORK, que ha agraït la tasca d’Enric Vigas i ha destacat el seu compromís amb el col·lectiu surer, que considera clau per la creació, per exemple, d’un ens de referència com l’Institut Català del Suro. 

João Ruiz, president de CELIÈGE, ha fet entrega de la placa d’homenatge a la família Vigas tot lloant la figura d’Enric Vigas per la seva capacitat d’elevar la imatge del suro i extendre el seu missatge arreu. 

Raul Vigas, fill d’Enric Vigas, ha recollit la placa en nom del seu pare agraint el reconeixement a CELIÈGE, a AECORK i a totes les persones que l’han acompanyat al llarg de la seva trajectòria, i ha emplaçat el sector a seguir treballant de forma conjunta per la consecució dels seus objectius compartits com voldria el pare.

La clausura de l’acte ha anat a càrrec de Joan Vigas, alcalde de Palafrugell i germà d’Enric Vigas, que ha posat de relleu el seu compromís amb la vila de Palafrugell, des d’una perspectiva empresarial per mitjà del suro però també territorial o cultural, com per exemple amb la seva passió per les havaneres. 

A l’homenatge hi ha assistit la junta directiva d’AECORK, associació que Enric Vigas va presidir durant 21 anys (1989-2010), representants de la Fundació Institut Català del Suro i membres de la família Vigas. 

Assemblea general de CELIÈGE

L’acte de reconeixement s’ha fet coincidint amb la celebració de l’assemblea general de la Confederació Europea del Suro a Palafrugell, on s’hi han tractat qüestions econòmiques, tècniques o de comunicació. Es tracta de la primera reunió presencial de la CELIÈGE després de més de dos anys de pandèmia, que s’ha fet expressament a Catalunya per portar a terme l’homenatge. 

CELIÈGE és una organització internacional integrada pels 6 principals països amb indústria surera: Espanya, Portugal, França, Alemanya, Gran Bretanya i Itàlia.

Publicat a

La gestió sostenible de la sureda redueix el risc d’incendis forestals

Aquest 21 de març celebrem el Dia Internacional dels Boscos. Aquest any, l’ONU ha decidit enfocar aquest dia a l’ODS 12: “Garantir modalitats de consum i producció sostenibles”. Aquest enfocament evidencia l’estratègica dimensió que adquireixen els boscos en la resposta al canvi climàtic a través de la bioeconomia com a font principal de biomaterials carboni-neutrals.

Entre aquests biomaterials d’origen forestal, a més de la fusta i el bambú, destaca el suro, produït a la Mediterrània occidental i amb diferents aplicacions com els taps, aïllaments a la construcció, elements de decoració, roba, sabates, entre d’altres. L’ús del suro genera una complexa cadena de valor formada en bona mesura per PIMES fortament arrelades al territori i claus en la lluita contra la despoblació rural.

Segons Eduardo Rojas, president de PEFC Internacional i president de l´Associació d´Enginyers de Montes, “El suro és un dels exemples més obvis de cadena de valor sostenible en totes les seves dimensions: ambiental, social i, a més, d´una dimensió cultural evident .” A més, el suro és un material que, gràcies a les seves propietats, es converteix en un gran aïllant i protector davant del foc.

Durant el mes de maig comença la saca del suro, període en el qual, fins a finals d’agost, es treballa l’extracció de l’escorça externa de les sureres, el suro. Aquesta capa és l’encarregada de protegir l’alzina surera davant el risc d’incendis, ja que és un abric natural ignífug que es crema superficialment en cas d’incendi, però manté l’arbre viu. Per això, la prèvia gestió dels boscos de sureres per reduir les probabilitats que un foc s’iniciï es converteix en una cosa fonamental.

Joan J. Puig, president d’AECORK, destaca que “a més de ser una barrera natural contra el foc, les suredes són una joia natural que cal preservar, ja que compten amb una gran biodiversitat, són embornal de CO2, contribueixen a l’aprofitament forestal sostenible, són una barrera contra la desertificació i ens ofereixen un producte natural, sostenible i amb unes propietats úniques com el suro.”
La reducció del risc d’incendi gràcies a la gestió de l’alzina surera es deu als treballs silvícoles de desbrossament, tales selectives i neteja de camins forestals.

Patrícia Jové, doctora responsable de l’àrea de R+D de la Fundació Institut Català del Suro, destaca que “l’alzina surera es considera una espècie altament resistent al foc a causa de les propietats aïllants de la seva escorça i està demostrat que els efectes d’un incendi observen com a màxim a les capes més externes d’1-2 mm. Després de l’incendi, es manté la capacitat de rebrot de la tija i la copa.”

A l’hora de planificar la prevenció, és important tenir en compte i treballar sobre tres elements clau: la sensibilització de la societat, la silvicultura i l’organització preventiva.

En primer lloc, cal conscienciar la societat de les diferents actituds que puguin provocar un focus dincendi, promovent lempatia cap a sectors afectats o mitjançant la formació de professionals i portaveus.

D’altra banda, realitzar tasques de silvicultura preventiva, és a dir activitats de prevenció que afavoreixin el control i l’extinció d’un possible incendi, com ara. crear discontinuïtats a la vegetació, tallafocs adequats a l’alçada de l’arbrat o fins i tot la realització de cremes controlades a l’hivern per disminuir el combustible al bosc.

Finalment, cal destacar l’estructura de treball organitzada per lluitar contra l’aparició i el desenvolupament dels incendis. El principal objectiu de l’estructura preventiva és que els professionals encarregats facin tasques de vigilància i detecció de possibles focus, utilitzant mitjans com casetes de vigilància, helicòpters, sensors de radiació infraroja, satèl·lits geoestacionaris o personal mòbil en vehicles o caminant; perquè, una vegada detectat, apagueu-ho amb caràcter immediat.

LA FUNDACIÓ INSTITUT CATALÀ DEL SURO
L’Institut Català del Suro (ICSuro) és una fundació privada sense ànim de lucre i de caràcter científic la missió del qual és la valorització del sector surer. Entre les principals línies d’actuació hi ha la investigació sobre la interacció suro-vi.

AECORK
L’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK) és una entitat que aglutina les principals empreses fabricants i/o comercialitzadores de productes de suro que exporten als principals mercats vitivinícoles mundials.

Publicat a

Recolzem l’impuls de la nova Càtedra d’Estudis del Suro

Aquest divendres 21 de gener es va presentar a l’Auditori del Museu del Suro  la nova Càtedra d’Estudis del Suro, una iniciativa de la Universitat de Girona, l’Ajuntament de Palafrugell i el Museu del Suro de Catalunya a la qual AECORK ha donat suport. La càtedra vol impulsar la recerca multidisciplinar, tant de l’àmbit humanístic i social com del científic i tècnic, sobre el món del suro, que inclou des de la matèria a la cultura, passant per les suredes i les indústries, amb l’ànim de donar-la a conèixer dins i fora l’àmbit acadèmic, atorgant una atenció especial als territoris surers, tant de Catalunya com d’altres regions i països. La càtedra, dirigida per la Dra. Rosa Ros, vol sumar i potenciar els esforços, tant intel·lectuals com materials, que fan les institucions en la recerca del suro i el seu retorn social.

Línies d’actuació

  1. Promoció de la recerca i la transferència. La Càtedra esdevindrà una plataforma per vehicular l’expertesa universitària amb les demandes de recerca per part d’empreses o institucions del sector surer, enfortint la transferència i contribuint a promoure la col·laboració conjunta.
  2. Creació del premi a la recerca “Santiago Zapata” adreçat a estudiants que hagin abordat la temàtica surera en els seus treballs de final de màster o de grau, així com a investigadors en general.
  3. Impuls de la creació d’un Centre de Documentació del Suro.
  4. Col·laboració amb les tasques d’inventari i estudi del patrimoni material moble i immoble, així com del patrimoni immaterial del sector.
  5. Organització de conferències, jornades, seminaris i congressos. La Càtedra organitzarà activitats de difusió del coneixement d’aspectes relacionats amb el món del suro, adreçats al públic en general i als estudiants de la Universitat. Així mateix, s’organitzarà seminaris o congressos més especialitzats, amb la intervenció d’investigadors d’altres àmbits territorials, per tal de marcar línies d’actuació i recerca conjuntes.

La importància del suro

El suro i les activitats que se’n deriven ha tingut paper clau en aquelles zones del territori on s’han desenvolupat.  L’explotació, transformació i comercialització del suro va donar lloc a l’activitat manufacturera més important de les comarques gironines en els segles XIX i primera meitat del XX, i la seva influència ha arribat fins als nostres dies. D’altra banda, l’activitat surera ha deixat com a herència un sector forestal de gran riquesa ambiental, que planteja reptes importants de gestió silvícola i paisatgística, i de manteniment de serveis ecosistèmics. També ha llegat un important patrimoni material, incloent-hi un paisatge i un urbanisme modelats per l’activitat surera, i immaterial, des de la cultura i l’etnografia a la gastronomia, a preservar i valoritzar.

El sector ha de fer front avui a problemes com el canvi climàtic, l’aparició de plagues o la competència de substitutius sintètics a la indústria, però també pot aprofitar noves oportunitats ofertes per la tecnologia.

Publicat a

Els vins Premium tapats amb suro creixen en vendes i participació de mercat el 2020

Segons una investigació recent realitzada els últims mesos per Nielsen, empresa líder mundial en informació, dades i anàlisi d’audiències, els taps de suro es mantenen líders al mercat com a material necessari per al vi d’alta qualitat (premium) als EUA. Això és degut a un destacat creixement tant en les vendes com del mercat durant l’última dècada.

Segons Nielsen, entre el 2010 i el 2020, les vendes de les 100 millors marques de vi premium conservades amb suro van augmentar un 97%, en comparació del 6% de les marques de vi que utilitzen tancaments i materials de conservació artificials. La investigació mostra que, durant els darrers deu anys, la quota de mercat dels vins premium en què s’utilitza el suro va créixer més d’un 20%, passant d’un 47% a un 67,6%.

Les darreres dades anuals extretes per Nielsen sobre les 100 millors marques premium de l’any mostren que, entre els consumidors de vi dels EUA, hi ha una notòria preferència per l’ús del suro natural a l’hora de comprar vins premium (definit com a vi premium aquell amb un preu de 6$ per ampolla o superior).

D’aquesta manera, a finals del 2020, les 100 millors marques de vi premium als EUA comptaven amb un 72% d’ampolles segellades amb suro. I és que, a més d’un bon material per conservar el vi, el suro es posiciona com un dels materials naturals més sostenibles i renovables, ja que s’extreu sense fer malbé ni talar els arbres, que compten amb una esperança de vida de 200 anys o més. Durant la seva vida útil, l’alzina surera, arbre del qual s’extreu suro, pot absorbir 20 tones de CO2 de l’atmosfera, per la qual cosa és un material sostenible que redueix l’efecte hivernacle. A través de la lleva del suro, procés d’extracció de material totalment sostenible, la indústria surera està ajudant a combatre el canvi climàtic en preservar les suredes més grans d’Europa de la desforestació, alhora que proporciona llocs de treball en zones rurals.

“El suro és un material genuí i irrepetible, per la qual cosa no només és la millor opció de tancament per als vins de qualitat sinó que a més no és imitable per cap altra alternativa que es pugui trobar al mercat. Les seves propietats extraordinàries el converteixen en el millor aliat dels vins de guarda, l’únic que contribueix a l’evolució positiva dels vins a l’ampolla”, declara Joan J. Puig, president de l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya.

“Que els taps de suro estan associats a vins de qualitat no és res de nou al nostre país. El que és rellevant és que els mercats anglosaxons estan comprovant que el suro, i no els sintètics ni les rosques, són els millors tancaments pel compliment de totes les exigències tècniques en el seu ús i pel seu respecte social i ambiental en tot el cicle de vida” afirma Albert Hereu, Director de la Fundació Institut Català del Suro i portaveu de la iniciativa InterCork.

La Fundació Institut Català del Suro
L’Institut Català del Suro (ICSuro) és una fundació privada sense ànim de lucre i de caràcter científic la missió del qual és la valorització del sector surer. Entre les principals línies d’actuació hi ha la investigació sobre la interacció suro-vi.

AECORK
L’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK) és una entitat que aglutina les principals empreses fabricants i/o comercialitzadores de productes de suro que exporten als principals mercats vitivinícoles mundials.

Publicat a

Els Millenials i la Generació Z associen els vins amb suro natural com els més prestigiosos

El suro ha protegit, inspirat i fascinat la humanitat des de fa segles. I ho continua fent avui en dia. Un estudi realitzat per Wine Intelligence, líder mundial en investigació i estudi de consumidors del vi, ha detectat que tant els Millenials com la Generació Z associen els vins tancats amb suro natural com els més prestigiosos.
Les dades ho verifiquen. Un 18% dels enquestats amb edats compreses entre 18 i 24 anys van expressar el seu rebuig als taps de rosca.

“Aquest estudi demostra que les noves generacions de joves són sensibles a la sostenibilitat del planeta, saben què volen i quins són els seus valors i el seu compromís és sens dubte amb el tap de suro, un material totalment respectuós amb el medi ambient i que té una petjada de carboni negativa. Queda de manifest que aquesta línia de sostenibilitat és el futur i estem segurs que els cellers, sempre sensibles al consumidor actual, sabran prendre bona nota d’aquestes preferències cap al tap de suro” afirma Joan J. Puig, president de l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK).

En paraules d’Albert Hereu, director de la Fundació Institut Català del Suro “La generació Millenial representa gairebé una quarta part de la població espanyola. Comprendre les seves motivacions és molt important per al desenvolupament d’estratègies de negoci. La informació que revela aquest estudi posa de manifest que el suro és un material amb molt de futur i molt a tenir en compte en el disseny de productes i en l’ús de missatges de marca per al sector vitivinícola”.

SINÒNIM DE BON VI
Tot i l’existència de tapaments alternatius com la rosca o el plàstic, el suro continua sent el preferit gràcies als seus beneficis únics.
Elaborat amb escorça d’alzina surera, aconsegueix preservar el vi i que evolucioni dins de l’ampolla gràcies a la capacitat de microoxigenació del tap de suro.

100% ECOLÒGIC I SOSTENIBLE
La seva utilització, a més, és un gran exemple de sostenibilitat ambiental ja que la seva obtenció no implica desforestació ni tall d’un sol arbre. La seva extracció de l’alzina surera es realitza amb una tècnica manual i tradicional en què es retira l’escorça que es regenera al cap del temps.
Per a una societat que vol ser més respectuosa amb el medi ambient i que té una visió de futur, el suro és l’únic material 100% natural, reutilitzable i reciclable. A més, ofereix una àmplia varietat d’usos i propietats que, avui dia, cap tecnologia ha estat capaç de reproduir.

Una altra dada interessant a destacar és que les suredes fixen anualment 31 milions de tones de CO2 a l’atmosfera – vuit de les quals corresponen a Espanya-. Una manera natural de contribuir a la mitigació del canvi climàtic.
Un autèntic distintiu de qualitat ja no només per les seves excel·lents qualitats sinó pel seu ampli bagatge històric. La seva gran longevitat, capacitat de resiliència i constant regeneració el converteixen en el favorit ara i sempre.