Participem als tallers de co-creació del pla estratègic del sector surer a Catalunya

Com a patrons i presidents de la Fundació Institut Català del Suro, i com a representants de la indústria surera del país, des d’AECORK hem estat presents als tallers de co-creació del Pla estratègic del sector surer català amb horitzó 2050.  El nostre president, representants de la junta i vàries empreses associades han pres part d’aquest procés per millorar i augmentar la gestió de les suredes catalanes i garantir una indústria més competitiva amb suro de quilòmetre zero a disposició.

El pla és un encàrrec del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a la Fundació Institut Català del Suro i pretén dinamitzar socioeconòmicament el sector surer català, per tal de millorar-ne la competitivitat i assegurar la seva viabilitat forestal i industrial a llarg termini.

Del fruit d’aquests tallers en sorgirà la redacció del pla estratègic del sector surer, que ha d’estar enllestit a finals d’any per tal de poder-ne iniciar la implementació a partir de l’1 de gener del 2025. Aquest document serà una eina operativa essencial per impulsar la sostenibilitat, la innovació i la competitivitat de les empreses del sector, i contribuirà a una gestió més eficient i responsable dels recursos naturals de les suredes catalanes per garantir-ne el futur.

Joan J. Puig, president d’AECORK i de la Fundació Institut Català del Suro, destaca que “emprenem el procés de co-creació del pla estratègic del sector surer amb la vocació que sigui transversal i representatiu de tot el sector, des del bosc passant per la indústria de transformació i pels mercats, i que incorpori accions concretes, aplicables i mesurables per revolucionar-lo”.

L’exportació de taps de suro a Catalunya creix el 2023 i consolida el sector com a referent internacional

L’exportació de taps de suro a Catalunya ha demostrat un comportament positiu durant l’any 2023, consolidant el sector com un motor exportador. Segons l’últim estudi d’exportacions elaborat per l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK), les dades reflecteixen un augment significatiu en diverses categories de productes de suro, destacant especialment els taps per a vins escumosos.

Quasi totes les exportacions espanyoles de taps d’escumosos provenen de Catalunya

En el cas dels taps de vins escumosos, un producte emblemàtic de la indústria surera catalana, les exportacions han mantingut una tendència positiva. L’any 2023, el valor de les exportacions va arribar als 79,4 milions d’euros, un 56,7% més que els 50,7 milions d’euros exportats el 2016. Catalunya ha consolidat la seva posició dominant, representant el 95,65% del total de les exportacions espanyoles en aquesta categoria. Itàlia i França es mantenen com els principals mercats importadors d’aquests taps.

El tap natural manté el seu valor

Els taps de suro natural, en general, han mantingut el seu valor de mercat amb variacions positives, especialment a partir del 2021, quan han vist una recuperació després de la crisi del 2020. Alhora, la seva taxa de cobertura (diferència entre importacions i exportacions) va superar per primera vegada el 200%, arribant al 205%. Aquest fet indica que les exportacions de taps de suro natural de les empreses catalanes dupliquen les importacions, que atribuïm a un descens continuat de les importacions de tap natural a Catalunya vinculat a l’ús de tap natural fabricat a Catalunya per part dels cellers catalans.

Catalunya, referent internacional

En conjunt, les exportacions catalanes del sector surer van experimentar un increment del 3,49% en valor el 2023, assolint un total de 138,9 milions d’euros en comparació amb els 134,2 milions d’euros del 2022. Aquest creixement evidencia el marcat caràcter exportador del sector surer català.

Joan J. Puig, president d’AECORK, afirma que “som conscients que en els darrers 10 anys s’ha produït una disminució i una concentració d’empreses. Malgrat tot, aquestes xifres corroboren que el volum i el valor del sector en quant a taps o exportacions es manté i fins i tot creix en alguns àmbits”.

La Fundación Biodiversidad, Wine in Moderation, la flequera Isabel García i el treballador del suro Miquel Mascort, guardonats amb els XXXII Premis Gla d’Or

La Fundación Biodiversidad, Wine in Moderation, la flequera Isabel García i el treballador del suro Miquel Mascort han estat guardonats aquest divendres al vespre als XXXII Premis Gla d’Or de l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK). Es tracta del màxim reconeixement que entrega el sector surer català i que té per objectiu posar en valor la tasca d’institucions, personalitats, entitats o iniciatives que projecten el sector surer i els seus valors intrínsecs arreu.

Joan J. Puig, president d’AECORK, recorda que “al llarg dels anys hem tingut l’honor de guardonar persones o Institucions de l’àmbit de la gastronomia, la viticultura o organismes internacionals molt rellevants en qüestions ambientals i de sostenibilitat, així com administracions que han mostrat el seu suport a la indústria surera per ser exemple de sostenibilitat, innovació i ocupació. Voldríem destacar i agrair a totes elles per ser avui i ser sempre grans ambaixadors del suro i dels atributs de sostenibilitat, excel·lència o territori que els surers reivindiquem dia a dia amb la convicció que som una indústria exemplar i un aliat imprescindible per als sectors forestal o enològic”.

Els XXXII Premis Gla d’Or s’han entregat a l’Hotel Mas de Torrent (Baix Empordà) en un esdeveniment de gala que ha reunit els principals exponents del sector surer, forestal o de l’empresa per reivindicar el suro català com a producte natural de proximitat i qualitat i les seves implicacions sostenibles, socials o econòmiques.

Els guardonats

  • Fundación Biodiversidad. Per la seva lluita per reparar la pèrdua de biodiversitat, l’aposta per solucions basades en la natura i pel suport a projectes transformadors, també de l’àmbit surer, per tenir un futur més pròsper i sostenible.
  • Wine in Moderation. Pel seu compromís amb el consum de vi moderat i responsable i per liderar l’aposta per una cultura del vi saludable. Valors que comparteix el sector surer.
  • Isabel García. Pela el pa de briox en forma de tap de suro que va presentar al Campionat d’Espanya de Panaderia.

Es valora la seva sensibilitat i atenció envers el vi de La Rioja amb especial atenció al tap de suro i la seva creativitat per executar aquesta peça tan complexa.

  • Miquel Mascort. Pels gairebé 50 anys de trajectòria professional dedicats al sector surer català, esdevenint un pilar fonamental de l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK) a més d’un gran coneixedor d’aquesta matèria que sempre ha estat a disposició de tothom per oferir la seva ajuda.

AECORK i els Premis Gla d’Or

L’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya és una entitat que aglutina les principals empreses fabricants i/o comercialitzadores de productes de suro que exporten als principals mercats vitivinícoles mundials.

El premi Gla d’Or, una insígnia de solapa que representa una gla, es va instaurar el 1990 amb l’objectiu de reconèixer la tasca que institucions, organismes i figures destacades duen a terme en suport del suro, així com del vi i del patrimoni gastronòmic del nostre país. Al llarg dels anys, desenes de personalitats i institucions han estat guardonades, entre elles Álvaro Palacios, el Comitè de la Champagne, la Federación Española del Vino, els germans Roca i la Barcelona Wine Week.

L’acte de lliurament dels premis és una oportunitat per acostar prescriptors d’àmbit mundial a la causa del suro, convertint-los en ambaixadors d’aquest material, proporcionant-los arguments tècnics i mostrant-los de primera mà la tecnologia i la innovació aplicades al sector. La seva col·laboració amb el suro serveix per reivindicar que el tap de suro és l’únic producte completament natural, reutilitzable i reciclable capaç de segellar una ampolla. A més, el tap de suro és l’únic que contribueix a la maduració òptima del vi en ampolla i, alhora, ajuda a reduir la petjada de carboni de l’envàs.

L’entrega dels Gla d’Or 2024 s’ha fet gràcies a la col·laboració de la Diputació de Girona, Girona Excel·lent, l’Ajuntament de Palafrugell, Vidal Vidal Roig, Còmput, ERSM Insurance Brokers, Transports Ayach, Neteges Eko i Cellers Domenys 1917.

Es presenta la 7a edició de la Fira del Tap i el Suro de Cassà de la Selva

Aquest dimarts s’ha presentat la setena edició de la Fira del Tap i el Suro de Cassà de la Selva. L’acte, a l’espai de La Talaia, ha comptat amb la presència del president d’AECORK, de membres de la junta directiva i d’associats.

L’Eloi Madrià ha parlat del suro, com a pelador i coneixedor de la tècnica i de l’entorn, les Gavarres. El temps no ha permès fer la demostració de la pela, una de les activitats estrella de la fira, que es podrà fer tant el dissabte com el diumenge al matí a Can Vilallonga.

L’alcalde, Pau Presas, i el regidor de Promoció Econòmica, Àlex Font, han fet la presentació institucional de la 7a edició de la Fira del Tap i el Suro. El regidor ha destacat les novetats d’aquest any “la programació de les activitats al passeig Vilaret començarà divendres al vespre amb un tast de cerveses artesanes i el retorn del grup Cassanenc “La Troupe” en concert, ampliant de dos a tres dies,  les activitats programades.

Una altra novetat d’aquesta edició és introduir un professional de taps a cada tast/maridatge perquè ens expliqui la particularitat de cada tap de les ampolles que s’obren, una acció que donarà rellevància al suro.

S’ha incorporat també, a part de tot el relacionat amb suro i cellers que estaran dins l’espai de la fira del passeig,  una trentena de parades d’artesania, bijuteria, alimentàries, etc. a la plaça de la Coma; amb la intenció d’eixamplar la base de la fira i buscar aquest corredor entre Coma i passeig que li doni una dimensió més àmplia a la fira.”

El programa de la fira enguany presenta deu tastos de vins, escumosos o cervesa, maridatge de vins, concerts, activitats familiars, xerrades de divulgació,  espai de degustació al passeig Vilaret, a més d’una trentena de parades d’artesania, que aquest any també trobarem a la plaça de la Coma.

La tradició surera serà protagonista a l’espai de l’antic taper al passeig Vilaret, també al tradicional sopar popular dels vells tapers amb cançons de taverna, el Xic-Xec a més de la demostració de la pela del suro i l’esmorzar de peladors a Can Vilallonga. El programa ofereix més de quaranta activitats relacionades amb el món del suro, que comencen demà amb les visites a les fàbriques suro-taperes de Cassà i acabaran diumenge al vespre al passeig Vilaret amb el concert de cloenda de la coral cassanenca Tutti Veus.

Finalment,  la periodista Ruth Troyano ha conduït un diàleg i tast de vins amb Vinyataires Lliures, una iniciativa que reivindica la feina dels petits cellers en un gremi que acull seixanta vuit cellers a Catalunya. En aquest cas han contribuït al diàleg i presentant els seus vins, els cellers Talcomraja, els Cellers de Madremanya, Somni d’Istiu i La Gutina.

A l’acte hi han assistit una cinquantena de persones relacionades amb el món del suro, les empreses sureres, les institucions i entitats que representen el sector, a més de professionals de l’enoturisme i el món del vi, creadors de contingut digital, que fan divulgació de la cultura del suro i del vi a les xarxes socials.

Joan J. Puig, nou president de la Confederació Europea del Suro

Joan Josep Puig Castro, president de la Fundació Institut Català del Suro i de l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya, ha estat escollit president de CE Liège, la Confederació Europea del Suro que integren els principals països que compten amb indústria surera.

L’elecció del nou president, que substitueix al càrrec al Sr. Joao Rui Ferreira, s’ha fet per unanimitat, i per un període de 3 anys, en una reunió de la Confederació que ha tingut lloc a Palafrugell (Girona).

Per Joan J. Puig, posar-se al capdavant de l’entitat és “un honor i una gran responsabilitat” que entoma “amb ganes de treballar plegats en la defensa de un producte noble i natural com és el suro, i amb la voluntat de fer-ho de forma transversal entre països per assolir amb èxit els grans reptes que té el sector surer”.

El nou consell d’administració de la CELIEGE, a proposta del nou president,  queda integrat també per dues vicepresidències, amb un vicepresident 1er a càrrec del Sr. Paulo Américo de Portugal (APCOR) i un vicepresident 2on a càrrec del Sr. Joaquin Herreros de Extremadura (Asecor), i un Tresorer a càrrec del Sr. Nicolas Mensior de França (FFSL).

El Sr. Jean-Marie Aracil s’ha ratificat en el seu càrrec de Director Científic.

Joan J. Puig és president de l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK) des del 2014, president de la Fundació Institut Català del Suro des del 2019 i director general de l’empresa tapera Francisco Oller S. A.

 

El valor global del sector surer, un element diferencial que no aprofiten prou els vins espanyols

Els sectors forestal, industrial i vitivinícola han coincidit en afirmar a la Barcelona Wine Week (BWW) que el suro i el vi són “un tàndem guanyador” i que cal que el sector vitivinícola incorpori el valor global del sector surer com a element diferencial.

És una de les conclusions de la taula rodona “Com incorporar el valor socioeconòmic i ecològic del sector surer al món del vi?” impulsada per la Fundació Institut Català del Suro (ICSuro) i en la qual ha participat AECORK que ha permès un debat de qualitat sobre com el món vitivinícola es pot nodrir del valor global del sector surer, el valor ambiental del qual és cabdal i triplica l’econòmic en termes monetaris.

Entre les principals conclusions de l’activitat destaca que:

  • Cal donar visibilitat al suro com a element diferencial dels vins espanyols i elaborar un relat comú amb el sector del vi perquè ambdós mons es beneficiïn mútuament.
  • El valor afegit del suro és la integració d’ aspectes com el paisatge, la cultura, la prevenció d’incendis o la protecció de la biodiversitat.
  • Els consumidors de vi cada cop reclamen productes més sostenibles; per tant, l’origen natural del suro o la seva petjada de carboni negativa han de ser un factor decisiu més per posar en valor l’ampolla de vi.

Han pres part de l’activitat la directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi de la Generalitat Anna Sanitjas, el president de la Fundació Institut Català del Suro i de l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK) Joan J. Puig, la directora de la Organización Interprofesional del Vino de España (OIVE) Susana García i la directora acadèmica de la Càtedra MANGO de Responsabilitat Social Corporativa d’ESCI-UPF Sílvia Ayuso. El debat ha estat moderat pel director de l’ICSuro, Albert Hereu.

Joan J. Puig, president de l’ICSuro i d’AECOEK, considera que “el suro és únic i singular per les seves implicacions ecosistèmiques i per ser un producte de proximitat que dona valor afegit en matèria de sostenibilitat als cellers. Sense oblidar que el sector industrial dignifica el sector primari i vetlla pel seu futur destinant al voltant 70% del valor final del producte a la matèria prima”. En aquest sentit, afegeix que “el sector industrial demana al forestal surer més gestió forestal per tenir arbres més productius i elevar el 30% actual de sureda productiva a Catalunya fins al 60% per tal d’ajudar a tenir cura dels boscos i del paisatge i, de retruc, fer prevenció d’incendis”.

El 96% dels vins espanyols millor valorats estan tapats amb suro

Un estudi de tapament portat a terme al laboratori Cork Center de la Fundació Institut Català del Suro ha constatat que el 96% dels 100 millors vins qualitat-preu de la Guia Peñín 2023 porten tap de suro. La resta porta rosca (2%), tap sintètic (1%) i tap de vidre (1%).

D’entre els 100 vins referenciats a la guia, un 63% són vins tranquils, el 34% vins dolços, olorosos i generosos i un 3% són vins escumosos.

Dins dels vins tranquils el 98% porta suro, i d’aquests el 77% és tap natural. Destaca el fet que d’entre els vins dolços, olorosos i generosos, el 91% porta tap de suro.

Les dades s’han presentat aquest dimecres 29 de novembre en un acte al Palau Robert de Barcelona que ha comptat amb la presència del Secretari d’Alimentació Carmel Mòdol, que ha destacat el vincle històric entre el suro i el vi. També hi han participat el president de la fundació Institut Català del Suro, Joan J. Puig, i el director de la fundació, Albert Hereu, que han difós la informació relativa a l’estudi.

La presentació ha acabat amb un tast dirigit per Toni Albiol, millor sommelier de Catalunya 2023, que ha posat en valor l’art de destapar una ampolla tapada amb suro.

El suro natural, sinònim de qualitat

El preu mitjà de les ampolles de vi referenciades al llistat dels 100 millors vins qualitat-preu de la Guia Peñín 2023 és de 13,4€, mentre que les que porten només tap natural tenen un preu mitjà de 14,9€.

En vi tranquil, el preu mitjà de les ampolles és de 13,8€ i de 14,7€ si ens fixem només en les que porten tap natural. 12’8€ és la mitjana del preu de les ampolles tapades amb la resta de taps. Per tant, el valor de les ampolles tapades amb tap natural és quasi 2€ superior (15% més).

Joan J. Puig, president de la Fundació Institut Català del Suro, considera que “aquest estudi posa en valor el pes real del tap de suro al mercat i demostra que els cellers que produeixen aquests vins de referència confien en el suro per a tapar i ajudar a evolucionar els seus productes. Tal com indiquen estudis previs, els taps de suro ofereixen millors prestacions, s’associen amb productes de qualitat i per tant tenen un preu de venda més alt ”.

Les conclusions

  • El tap de suro és el tapament predilecte dels vins que s’aprecien de major qualitat.
  • En vins tranquils, el tap natural és el més apreciat per cellers i consumidors.
  • El tap de suro natural genera un valor econòmic major i eleva la disposició de compra de les persones consumidores.

La Barcelona Wine Week, la periodista Ruth Troyano i el pelador de suro Eloi Madrià, guardonats als XXXI Premis Gla d’Or d’AECORK

La Barcelona Wine Week, la periodista Ruth Troyano i el pelador de suro Eloi Madrià han rebut aquest divendres al vespre el premi Gla d’Or, el major reconeixement que entrega anualment l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK) a personalitats, entitats o iniciatives que projecten el sector surer i els seus valors inherents tant a nivell nacional com internacional.

Els XXXI Premis Gla d’Or s’han entregat a l’Hotel Mas de Torrent (Baix Empordà) en un esdeveniment de gala que ha reunit els principals exponents del sector surer, forestal o de l’empresa per reivindicar el suro català com a producte natural de proximitat i qualitat i les seves implicacions sostenibles, socials o econòmiques.

Segons Joan J. Puig, president d’AECORK, “tenim un producte de primer ordre que ens és propi i que cal posar en valor, no només per les seves funcions enològiques inigualables sinó perquè té uns beneficis sostenibles genuïns que tenen impacte positiu en múltiples sectors. Els premiats amb el Gla d’Or són conscients de totes aquestes derivades i ens ajuden a divulgar les bondats del suro arreu”.

Els guardonats

  • Barcelona Wine Week. Punt de trobada estratègic del sector vitivinícola nacional de qualitat. La darrera edició va reunir més de 800 cellers. Es guardona la seva contribució a dinamitzar el sector vitivinícola i la seva marcada aposta per la sostenibilitat, amb una especial atenció al suro i al reciclatge de taps per assolir el llindar de residus zero.
  • Ruth Troyano. Sommelier i periodista especialitzada en el sector del vi. Col·labora amb mitjans de comunicació com Ràdio 4, Va de Vi, Cupatges, Gastrotalkers o el Diari de Tarragona. Ha rebut el Premi de Millor Prescriptora de Vi 2023 a la Gala Nacional de l’Enoturisme i la Gastronomia de Catalunya. Se la guardona amb el Gla d’Or pel seu talent literari, el seu compromís amb el sector vitivinícola i la seva sensibilitat envers el suro.
  • Eloi Madrià. Pelador de suro cassanenc i divulgador del sector surer. Rep el guardó per haver dedicat la seva vida professional a comunicar arreu l’art de la lleva del suro i la importància del sector surer, tasca que segueix exercint tot i la seva recent jubilació. És col·laborador de la Revista Gavarres, de la Fira del Tap i el Suro de Cassà de la Selva o de les matinals sureres “De l’arbre al tap i del tap a la taula”.

Valor econòmic del sector surer català

Segons l’estudi “Valor socioeconòmic i valor ambiental de la indústria surera catalana” que ha redactat aquest octubre l’ESCI-UPF School of Internacional Business i el resultat del qual s’ha avançat en primícia a la cerimònia dels Gla d’Or, la quantificació econòmica total del sector surer català és d’uns 884 milions d’euros.

Aquest estudi, encarregat per la Fundació Institut Català del Suro, analitza i calcula en termes monetaris tot el valor generat pel sector surer català cap a la societat. D’una banda, s’ha estudiat el valor econòmic de l’activitat de les empreses sureres catalanes per mitjà de la metodologia oficial del Valor Social Integrat, que s’estima a partir de dades secundàries i d’informació recollida de les empreses catalanes, que ha donat com a resultat un valor socioeconòmic de 215 milions d’euros. De l’altra, s’ha analitzat el valor ambiental del sector surer d’origen forestal des d’una perspectiva dels serveis ecosistèmics que es generen a nivell local, regional i global. El resultats obtinguts xifren el valor ambiental en una quantitat de fins a 669 milions euros.

L’estudi posa de manifest el valor compartit del sector surer català, que va més enllà de la pròpia activitat de la indústria i que té la particularitat de ser gairebé quatre vegades més elevat que l’activitat de les empreses.

AECORK i els Premis Gla d’Or

L’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya és una entitat que aglutina les principals empreses fabricants i/o comercialitzadores de productes de suro que exporten als principals mercats vitivinícoles mundials.

El premi Gla d’Or, una joia de solapa que simbolitza una gla, es va crear el 1990 per a reconèixer la tasca que institucions, organismes i personalitats realitzen en favor del suro i indissociablement del vi i del patrimoni gastronòmic en el nostre país. Al llarg dels anys, l’han rebut desenes de figures i institucions com: Álvaro Palacios, el Comitè de la Champagne, la Federación Española del Vino, els germans Roca o Nandu Jubany.

L’entrega dels premis esdevé una oportunitat per apropar els prescriptors d’àmbit mundial a la causa del suro i convertir-los en ambaixadors del material dotant-los d’arguments tècnics i mostrant-los la tecnologia i la innovació aplicada al sector de primera mà. La seva aliança amb el suro és un altaveu per reivindicar que el tap de suro és l’únic producte 100% natural, reutilitzable i reciclable amb el qual es pot tapar una ampolla. A més a més, el tap de suro és l’únic que contribueix a l’òptima maduració del vi en ampolla i que ajuda, alhora, a reduir la petjada de carboni de l’envàs.

L’entrega dels Gla d’Or 2023 s’ha fet gràcies a la col·laboració de la Diputació de Girona, Girona Excel·lent, l’Ajuntament de Palafrugell, Vidal Vidal Roig, Còmput, ERSM Insurance Brokers, Transports Ayach, Control Plaga, Neteges Eko i Juvé & Camps.

AECORK participa a la presentació de la 6a Fira del Tap i el Suro

AECORK ha participat a la presentació de la 6a Fira del Tap i el Suro de Cassà de la Selva, que tindrà lloc el 17 i 18 de juny.

Durant l’acte hem pogut fer un tastet de tres de les activitats que formen part de l’essència de la Fira del Tap i el Suro, i que aquest any arriba a la seva sisena edició. Hem assistit a una demostració de la pela del suro, amb l’Eloi Madrià, un gran coneixedor de l’ofici de pelador que també farà una demostració de la pela aquest cap de setmana, a més també hem pogut fer un tast del tradicional esmorzar de peladors.

Tot seguit hem visitat la fàbrica surotapera De Maria Taps, que ha estat l’escenari on s’ha presentat la sisena edició de la fira, enguany ens ha acompanyat una gran representació d’instagramers del món del vi i  l’enoturisme del territori que han pogut descobrir i documentar el procés de la fabricació del tap de suro, de l’alzina surera fins a tapar els millors vins del món.

El regidor de promoció econòmica Joan Casabó i l’alcalde, Robert Mundet, han presentat la nova edició de la Fira del Tap i el Suro, que tindrà lloc aquest cap de setmana a Cassà i on s’han programat més de 40 activitats. Aquest és un esdeveniment al voltant del món del suro, un producte natural molt arrelat a la majoria dels municipis del massís de les Gavarres.

En aquesta edició,  s’estrenarà el vídeo “Cassà, poble taper” on s’explica el procés de fabricació d’un tap de suro en l’actualitat, des de la pela del suro, passant pel procés industrial de fabricació del tap a les empreses del suro de Cassà fins a l’ampolla de vi o cava.

A més, també es projectarà la pel·lícula “Suro” amb l’assistència del director Mikel Gurrea i de l’actor Josep Estragués. Premi Gaudí a Millor direcció novella i Millors protagonistes als XV Premis Gaudí, i Premi Irizar al Cinema Basc, Premi Fipresci i Premi al millor guió basc al Festival de Sant Sebastià.

La Fundació Institut Català del Suro i el Consell Regulador de la DO Empordà, han presentat les novetats del projecte de Taps de Finca, en el marc de la Fira, en Xavier Albertí com a president del Consell Regulador de la DO Empordà ha posat en valor la producció surera catalana i el projecte Taps de Finca, que uneix el món del suro i del vi. Com a anècdota ha explicat el cas d’Azaruja que rep el nom de “l’Aldeia dos catalães”, a Portugal. És la història d’unes quantes famílies de Cassà que van exportar la tradició tapera cassanenca a Portugal i que el GREC (Grup d’Estudis Cassanencs) presentarà com a publicació a la fira.

L’Albert Hereu, director de la Fundació Institut Català del Suro, ha incidit en la sostenibilitat del suro, un producte de la terra que a més de ser de proximitat, contribueix a reduir la petjada ecològica, en el món del vi, tant l’ampolla de vidre com el tap és un dels envasos més ecològics dels que podríem trobar al mercat, en contraposició amb altres alternatives que es presenten als embalatges de la majoria dels productes. També ha destacat que el suro encara és el gran desconegut dins els elements que formen part del món del vi i que la Fira del Tap i el Suro és un esdeveniment que dona veu a tota aquesta indústria.

El regidor de Promoció Econòmica, Joan Casabó ha agraït la col·laboració de totes les persones i entitats que han participat en l’organització de la Fira del Tap.

Ha volgut destacar que quan obrim una ampolla ho fem acariciant el tap i essent conscient que tenen dues històries compartides: la d’unes vinyes que donen els seus fruits després d’anys de patiment enfront del vent i el sol, i la d’una alzina encorbada pel vent i endurida pel sol que es despulla per vosaltres un cop cada 15 anys per conservar les idees en forma de vi que un sommelier va tenir la gosadia d’imaginar i que tots gaudim alçant les copes i brindant.

El tap de finca ajuda a posar en producció els boscos de sureda de Catalunya

L’any 2022 es van fabricar 180.000 Taps de Finca provinents d’unes 53 hectàrees de sureda.

Aquestes dades demostren que el projecte de Tap de Finca ajuda a posar en producció els boscos de sureda a Catalunya, que si assoleixen el seu màxim potencial productiu poden passar de l’extracció de 7.000 tones de suro anuals  a 11.000 tones. Una xifra de matèria primera que la indústria surera catalana té capacitat per absorbir en la seva totalitat.

Catalunya compta actualment amb 124.000 hectàrees de sureda, la meitat de les quals són suredes pures. La seva gestió és una condició indispensable no només per la bona producció de la sureda, sinó també per obtenir els valors ambientals i beneficis que ofereix, com el manteniment de la biodiversitat de l’hàbitat, la prevenció d’incendis, evitar l’erosió o la regulació del cicle de l’aigua. El bosc de sureda també ofereix altres serveis ambientals com l’ecoturisme, la cacera o la recollida de bolets i tòfones.

El projecte Taps de Finca

El projecte Taps de Finca, impulsat per la DO Empordà i per la Fundació Institut Català del Suro amb el suport de l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya, fa referència als taps de proximitat elaborats amb suro autòcton i de qualitat extret d’alzines sureres ubicades als mateixos cellers empordanesos o a explotacions properes. Actualment, hi participen 9 tapers, 4 preparadors, 1 associació de gestors forestals i 13 cellers, que elaboren unes 35 referències de vins amb Tap de Finca.

Finalment, la jornada ha acabat amb el tast de vins tapats amb Taps de Finca, conduït per l’enòloga i sommelier, Marta Arenas.

Més de 40 activitats programades

Per aquesta edició, la programació de la Fira del Tap i el Suro comptarà com sempre amb actes molt diversos i adreçats a tots els públics: visites a fàbriques surotaperes, tastos de vins i caves, maridatges de vins amb música, pela del suro a la sureda, tallers de manualitats amb suro, activitats familiars, concerts amb música d’arrel, demostració de l’antic ofici de taper, venda de productes elaborats amb suro i molt més!

Podeu consultar el programa de la fira a la web: www.firadeltap.cat.

Les exportacions catalanes de taps per a vins escumosos van augmentar un 25’2% el 2021

Les exportacions catalanes de taps de suro per a vins escumosos van augmentar de valor un 25’2% l’any 2021, superant les dades del 2018, el 2019 i el 2020 tant en tones de taps exportades com en euros. Pel que fa al tap de suro natural, les exportacions a Catalunya van tenir un increment de valor del 4% el 2021 en relació a l’any anterior, establint-se en xifres superiors a les del 2019 tant en tones com en euros. Són dades recopilades per l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK) per mitjà de les xifres publicades a la base de dades de comerç exterior de l’Agència Tributària.

En xifres globals, el total del sector surer català ha tingut un increment de valor del 16’67% en relació a l’any 2020, col·locant-se en dades superiors a les del 2019 tant en tones com en euros. En aquest darrer paràmetre, el valor, també s’ha superat l’històric des de l’any 2016.

En comparació amb la resta d’Espanya, Catalunya representa en valor el 93’45% de les exportacions espanyoles de taps per a vi escumós i un 55% del total exportat pel que fa al tap de suro natural.

Joan J. Puig, president d’AECORK, considera que aquestes dades evidencien que “la recuperació postpandèmica és efectiva i que el sector del suro català es manté líder destacat a nivell nacional en exportacions de taps per a vi escumós i amb la meitat de les exportacions de taps de suro natural del país.  Aquesta bona salut del sector surer català també té implicacions forestals positives amb un increment de la gestió de les suredes i dels seus beneficis mediambientals, econòmics o socials associats”.

Xifres d’exportacions per països

Si s’observen les xifres per països, França és el principal importador de taps de suro natural, seguit d’Itàlia, Suïssa i Estats Units. Pel que fa al tap de suro per a vi escumós, Itàlia, França, Portugal i Estats Units són els principals països importadors. Cal destacar que Portugal ha augmentat un 113% les seves importacions en relació al 2020, mentre que Itàlia i França han incrementat les importacions un 20% i un 28% respectivament l’any 2021.

En quant al tap de vi, el 97’34% del valor exportat i el 93% del pes estan repartits entre 10 països. Pel que fa al tap de cava, les exportacions del 99’6% del valor i del 99’20% del pes estan repartides també entre una desena de països.